|
I es dira Montenegro. L’ Unio Europea (UE) exigia dos
requisits per a validar la seua secessio de Servia. Que al
manco el 51% del poble votara en el referendum
d’autodeterminacio i que el Si a l’independencia superara el
55%. Els dos s’han cumplit. 55,4% per al Si i una
participacio de mes del 86%. Montenegro, un païs que te el
tamany de Murcia, 670.000 habitants i Podgorica de capital,
obte aixina la sobirania despres de que Eslovenia, Croacia,
Bosnia-Herzegovina i Macedonia ho feren en els 90.
Montenegro fon sobirana entre 1878 i 1918. Els montenegrins sempre han estat per l’unio en Servia. De
fet, en 1992 votaren en referendum continuar units. Pero els
permanents conflictes interns han multiplicat
l’independentisme en l’opinio publica. El poble s’ha cansat
de tants problemes i el primer ministre Milos Djukanovic -abans
unioniste- s’ha convertit en el pare de la nacio. Es
confirma la disolucio de Servia i Montenegro (heredera de
Yugoslavia) i ara Servia, per autoritaria i centralista, es
queda sola i sense eixida a la mar. Que prenga nota Madrit
per lo que puga ocorrer aci. El dret d’autodeterminacio es una cosa que no deu espantar a
ningu. En els països del nostre entorn s’ha donat. De fet,
en 1946 el poble feroenc decidi en un plebiscit que les
Illes Feroe s’independisaren de Dinamarca (encara que el
govern danes anulà la votacio). Actualment, Dinamarca no es
nega a l’independencia feroe. En Chipre es feu un referendum
en 2004 per a vore si es reunificava l’illa. I a arraïl en
les negociacions del govern d’Espanya en ETA es fica sobre
la taula l’exigencia del dret d’autodeterminacio per a
Euskadi i el poble vasc. La ONU avala el dret d’autodeterminacio per al Sahara
Occidental. Tal dret està expressament reconegut per les
lleis per a l’illa de Bouganville (Papua-Nova Guinea) i per
als estats federats que componen Etiopia. Una de les ultimes
nacions en independisar-se en el planeta fon Timor
Occidental, que es separà d’Indonesia a arraïl del
referendum de 1999. Quebec ha plantejat el seu proyecte
d’estat lliure associat en les consultes de 1980 i 1995. I
en elmon hi ha un bon grapat d’estats “de fet”: Absajia,
Palestina, Taiwan, Somalilandia, Puntlandia, etc. Si fem paralelismes entre Yugoslavia i Espanya, Eslovenia
sería Euskadi i Croacia Catalunya. Es dir, dos pobles que
tenen molt clara sa identitat. Montenegro es mes com Galicia
o Valencia; un poble historicament fidel, lleal i partidari
com el que mes de l’unitat estatal pero que en el pas del
temps comença a vore que no te sentit continuar en un païs-problema,
que mes val sol que mal acompanyat. Montenegro ha pegat un
gir de 180º: d’unionistes a separatistes. Algo comença a
canviar. El germen independentiste s’escampa i pot arribar
aci. |
