En unes simples pero molt sentides paraules, vaig a fer una chicoteta crònica del 9 d'Octubre d'enguany 2009, puix be pot ser l'inici d'una nova era per al valencianisme i per a tots els valencians de be.

L'ambient avant de la provessó era tranquil, cada grup estava reunit en la seua gent establint una demarcació tàcita pero que tots acatem sense cap problema com sol passar des de fa un bon grapat d'anys. Hi havien persones que es podien contar per decenes de centenars.

En l'ambient també es respirava l'ombra de la la 'màrfega' que l'any passat estengué Esquerra Republicana del País Valencià, obrint la porta a la possibilitat de que enguany pogueren tornar a fer lo mateix o paregut, pero no fon aixina i l'ambient de festa i l'animació popular invadí per sancer la plaça de l'Ajuntament i tots els carrers pel quals anava a passar la provessó.

Durant els darrers anys ha quedat molt clar que quines no estan a favor del valencianisme més pur i sà com ERPV, han intentat fer la mar i clavar-nos any darrer anys una puncha darrere atra a on més nos pot doldre intentant que el dia gran de la Pàtria Valenciana, el dia que es commemora l'entrada triumfal a Valéncia de lo Rei en Jaume I en 1238, reconquistant Balansiya del poder musulmà. (Balansiya és el terme que utilisaven els musulmans per a nomenar a Valéncia). Esta actitut ha estat a punt de conseguir el seu propòsit, aplegat a fer que la gent començara a rebujar el dia de la Pàtria Valenciana a causa dels incidents violents, pero enguany a quedat molt claret que si els individus i entitats que fomenten el dit rebuig, deixen de fer la mar, la commemoració del dia de la Pàtria Valenciana lluïx en llum pròpia igual que lluïx la cortesia a afabilitat dels valencians de la qual sempre fem gala en tots els llocs.

Avant de començar la provessó, des de la seu de Unió Valenciana, estengueren una gran Senyera i tiraren a l'aire uns globos de colors que quedà molt emotiu. Pero lo més espectacular del dia no tardà en deixar-se vore, puix just en el cantó a on comença el carrer de Sant Vicent, el Grup d'Acció Valencianista estengué una jagantesca Senyera de més de setantacinc metros de llarc que tots els valencians agraïm donant-li un fort aplaudiment en passar per davall d'ella.

La provessó acabà en un ambient de festa, goig i alegria com era d'esperar sense cap intrusió aliena. El matí acabà en una esplèndida mascletà en un final que feu tronar el sol. ¡Maravellosa!

De vesprada la festa continuà. A les cinc començaren a reunir-se en el Parterre els integrants dels 'Moros i Cristians' que poc després començaren de desfilar pel carrer La Pau fins a aplegar a la plaça de l'Ajuntament, pero en el Parterre s'estava 'cuinant' un event que fea vora vint anys que no es realisava. El Grup d'Acció Valencianista estava preparant un acte per a rescatar aquells llegendaris, 'Dumenges del Parterre', i la veritat és que ho han fet a lo gran, puix en este nou 'Dumenge del Parterre' tingueren veu primer de tot el primer president del GAV Rafael Orellano, després Pepita de Russafa nos delectà en la seua maravellosa veu, Nelo llegí un text molt bonico, Anfós Ramon nos regalà la llectura d'una poesia i Manolo Latorre ficà punt i a banda a l'acte.

La nit ya havia caigut i quines estiguérem tot el dia d'un constat a un atre, nos juntàrem de nou al voltant de la plaça de l'Ajuntament per a vore i escoltar el castell de fòcs artificials, que fon tan bo o millor que la mascletà de mig dia.

Grups polítics, associacions culturals i tots els valencians i valencianistes hem quedat molt complaguts en la massiva assistència ad este 9 d'Octubre de 2009 que passarà a l'història per la seua grandea, elegància i bon ambient festiu i, ya es respira ganes del 9 'octubre de 2010, que sense cap dubte ha de ser molt millor que este, en més grandea i més germanor valencianiste, per a que tots pugam fruir del nostre dia de la Pàtria Valenciana com es mereix, com mos mereixem.