|
Es
evident que la valenciana no es una societat nacionalista
com la vasca o la catalana, per a que enganyar-mos. En
Euskadi hi ha actualment quatre forces vasquistes en el
Parlament (PNV, EA, PCTV i Aralar) a la qual podriem efegir
una quinta (EB-IU). El PNV porta governant durant decenis i
a pesar d’aixo contina tenint mes força que PP i PSOE junts.
En Catalunya ha governat durant dos decenis CIU i en els
ultims anys ERC ha multiplicat la seua força electoral. Pero
es mes, en Catalunya fins i tot els partits teoricament
espanyolistes son tambe en major o menor mida pancatalanufos
(PSC, PP i IC-Verts). A sovint els valencians diuen que els
catalans i vascs sí que tiren per a sa terra i confesen per
lo baix que ad ells els va molt millor que a mosatros. Lo
sorprenent es que renoneguen que votar per partits
nacionalistes dona moltes ventajes (mes diners, mes
influencia...) pero que despres en Valencia voten
arrolladorament pels partits de Madrit, PSOE i PP.
Ara be,
si la realitat social de Valencia no es comparable a la
vasca o la catalana (aixina de be els va ad ells i de mal a
mosatros), si que podria tindre mes similituts en unes atres
comunitat autonomes. Pero fins i tot aixina, mos trauen els
colors als valencians. En Galicia el BNG ha passat de ser un
partit microscopic a ser la segona força per davant dels
socialistes i s’ha convertit en futura alternativa de govern.
El Partit Aragones (PAR) ha tengut dos presidents autonomics.
En Navarra la força hegemonica es l’Unio del Poble Navarres
(UPN) mentres que Convergencia Democrata de Navarra (CDN) es
ya el tercer en discordia. Coalicio Canaria (CC) es
invencible en les illes en els ultims anys. Pero potser el
cas mes sorprenent es el de Cantabria a on no un sino dos
partits regionalistes han governat l’autonomia, l’Unio per
al Progrés de Cantabria (UPCA) i el Partit Regionaliste
Cantabro (PRC). Fins i tot Coalicio per Melilla (CPM) mos
guanya la partida. Aixo ho diu tot.
A qui li
digues que una societat com la valenciana, a on el 70% dels
valencians considera que Valencià i catala son dos idiomes
distints, haja d’engolir en uns politics que imponen el
catala sense apenes oposicio, no s’ho creu. I certament que
els valencians voten sistematicament per partits que li
neguen inclus una gota d’aigua pareix digne d’una novela de
Franz Kafka. Ara be, este estrepitos fracas deuria convidar
a la reflexio i a l’autocritica al valencianisme politic.
Perque si en Cantabria –sense ser cap nacionalitat historica-
han governat dos partits de tall regionaliste i en Valencia
–antiga nacio independent- els partits intitulats
valencianistes son del tot incapaços de superar una patetica
barrera del 5% de vots, es que el valencianisme politic ha
fet les coses mal. O be tots els partits valencianistes fan
autocritica i dissenyen una estrategia de futur que ilusione
a la ciutadania com ocorre en unes atres autonomies o be, de
lo contrari, el poble valencià sera aniquilat i reduït al no
res. |
