|
Corria l’any 2003 quan Joan Romero anunciava a un grup de
valencianistes que Joan Garcia Sentandreu volia fer un
partit politic. Per a ser sincer, la meua primera impressio
fon negativa; “Erem pocs i pari la burra, a dividir el vot
valencianiste, etc.” No obstant, en el meu foro intern sabia
que algo aixina era necessari ya que Unio Valenciana (UV)
estava totalment venuda al Partido Popular (PP) –en aixo no
ha canviat gens- i que despres de tantes traïcions,
desilusions i fracassos electorals potser calia començar a
explorar atres punts de vista. Despres pensi que tal volta el partit de Sentandreu podria
eixercir una pressio per a reconduir a UV pel bon cami –i
aixo estaria be- pero que quan ho conseguira deuria
desapareixer per a integrar-se en UV. En febrer de 2004 es
feu la presentacio en la seu del GAV. Ani per simple
curiositat i me n’ani encorajat d’alli. Joan García volia fer una coalicio de
dos partits, un regionaliste de dretes encapçalat per ell i
atre nacionaliste d’esquerres dirigit per Chimo Lanuza. L’idea era brillant pero Chimo, cremat de la politica, no se
sumà al carro. Al principi CV no m’acabava de convencer. Li dia a Romero:
“Joan, en CV li pegueu molta canya als rojos pero teniu la
ma massa blaneta en el PP i eixos son molt pijors que els
socialistes”. Quan a finals de 2005 el diputat Francesc
Xavier Tomas Puchol deixava el PP fart de corrupcio i
ingresava en CV li vaig dir: “Retire lo dit anteriorment.
Aixina m’agrada, que li pegueu hosties a PP i PSOE per
igual”. Sentandreu ha demostrat tindre unes dots per a la
politica i per a convocar actes i manifestacions que han fet
que lo veja en molt bons ulls. Hi ha qui acusa a Sentandreu de tindre un passat politic
turbi. Pero lo cert es que cap dels qui argumenta aço
critíca a Cipria Ciscar, Ferran Giner o Manuel Fraga. Hi ha
qui acusa a Sentandreu de ser regionaliste. Pero la realitat
es que el debat de si Valencia es una nacio o regio resulta
esteril puix la pura veritat es que no som ni una cosa ni l’atra; som una colonia (dels catalans). Hi ha qui acusa a
Joan García de ser de dreta pero poc importa aço ara, puix no
mos juguem ser dretans o esquerrans; mos juguem ser
valencians o catalans del Sur. Diuen que rectificar es de sabis. I llunt de la cabuderia d’atres politics, Joan García ha comes erros que ha sabut
solventar sobre la marcha. I aixo lo fa gran. La meua
valoracio particular de Sentandreu ha creixcut dia a dia i
crec sincerament que hui per hui CV es el vot util per a
salvar la Llengua Valenciana. Ell te diners i podria viure
una vida comoda sense ficar-se en estos mals de cap i no
obstant lluita per la seua patria. Ara lo que hem de fer es
ajudar-lo lo maxim entre tots per a que esta embarcacio
valencianista puga arribar a bon port. Joan Garcia s’ha clavat en politica sense vocacio nata. I
ho ha fet per la mateixa rao per la que ho fan tots els
homens honrats: perque la politica es massa important com
per a deixar-la nomes en mans dels politics. Si Joan haguera
vollgut vendre’s als peperos ya ho haguera fet fa anys. CV
està plena de gent honesta que fugi de UV farta de que es
venguera als peperos per un plat de lentilles. Sentandreu a
banda de valencianiste es un home honrat i coherent, i aixo
es algo tan dificil de trobar en politica que sols per aço
ya es mereix el nostre vot. Sentandreu s’escriu en S de Superman. Joan es un autentic
superheroe que està fent una tasca colosal. No sols ha
resucitat al valencianisme de les seues cendres sino que a
mes ho ha fet quan tot ho te en contra. El silenci mediatic,
els insults facils i injustificats, la por de la dreta i de
l’esquerra... Sentandreu està bregant contra vent i marea, i
en esta autentica lluita contra els elements que està duent
a terme per a salvar la nostra patria del cancer catalaniste,
l’hem d’ajudar tots. En les eleccions de 2007... ¡Coalicio
es la solucio! ¡Sentandreu, avant! |
