|
La
Guerra de Succesio (1700-1714) i la conseqüent derrota de
les tropes valencianes en la batalla d’Almansa fa trescents
anys portà conseqüencies per a la nostra terra que s’arrosseguen fins i tot encara hui. El Decret de Nova Planta
de Felip V significà la desaparicio del Regne de Valencia
com a poble sobirà, la supressio dels Furs Valencians per
“just dret de conquista”, l’instauracio d’una Espanya
borbonica, uniforme i centralista, i dins del capitul que
aci mos afecta, l’abolicio del dret foral i la substitucio
pel dret castellà per tot arreu del païs.
Ara l’Estatut preten recuperar el dret foral valencià, vorem si de
modo efectiu o merament ornamental. Aixo si, en decades de
retras respecte al dret aragones, catala, balear, vasc,
navarres... El dret foral valencià deu ser el que predomine
en territori valencià, per damunt de l’estatal, que deu ser
supletori. El Tribunal Superior de Justicia de Valencia deu
ser l’ultima instancia judicial en materia de dret foral, el
qual deu regir a tots els ciutadans que tinguen el veïnat
civil valencià, inclus ad aquells que siguen estrangers o de
l’Unio Europea (UE).
El dret
foral valencià introduirà novetats que afectaran als actes
quotidians de la nostra vida. Per eixemple, en les
separacions i divorços la separacio de bens sera la formula
predeterminada, no com fins ara que era la de bens
ganancials, propia del dret castellà. Pel que fa a les
herencies, en cas de que muiga el marit sense testar, els
bens passaran a l’esposa, i viceversa. En el dret castella
la transmissio era vertical i passava de pares a fills, per
lo que es donava la paradoxa de que al morir un espos, la
seua dona de tota la vida es quedava sense res.
Ara be,
l’autentica recuperacio del dret foral passa no tant per sa
reinstauracio sino de forma molt especial per dotar-lo de
contingut d’acort als nous temps. No podem pretendre que el
dret valencià de 1707 siga valit hui en dia sense una
necessaria actualisacio, modernisacio i adeqüacio als nous
temps, aixina com el reconeiximent dels nous drets adquirits
a lo llarc de tres centuries. El dret valencià no pot
quedar-se en un mer florer simbolic buit de continguts, aixo
sería tant com donar-li la rao als botiflers que aplastaren
Valencia en 1707. |
