|
La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els
catalans es que els catalans volen que els valencians sigam
catalans del Sur a tota costa, mentres que els valencians mai de
la vida consentiriem que els catalans foren valencians del Nort,
ni encara que mos ho pregaren agenollats. No es que els
valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una
provincia de Catalunya per a combregar en les rodes de moli
pancatalanufes, es que si un dia els catalans mos propongueren
que Catalunya es convertira en una provincia de Valencia, que
tots junts formarem un estat nomenat Països Valencians, que
tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus
habitants foren nacionalment valencians i a on es parlara la
Llengua Valenciana en Normes d’El Puig (en lloc del catala), si
algun dia els catalans mos propongueren aço –insistixc- els
valencians contestariem que no. Els catalans volen que sigam
catalans, pero mosatros en cap cas volem que siguen valencians.
Aço vol dir algo.
Tot aço no ho dic en un sentit peyoratiu o de despreci, sino
mes be en el sentit de “cadascu en sa casa i Deu en la de tots”.
A ningu se li ocorre anar al pis dels veïns i plantejar-li que
podrien ajuntar-se les dos families en un sol pis i viure
juntetes. Que vixquen en un pis o en l’atre es lo de menys, la
qüestio es que ningu que estiga en els seus cabals acceptaria
aixo perque per tots es sabut que dos families vivint en un sol
pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els
catalans tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre
(Valencia) i ni tenim intencio de mudar-nos al d’ells ni tampoc
desijem que ells vinguen a instalar-se al nostre. Cadascu en sa
casa i Deu en la de tots. I mes encara si tenim en conte que
Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som pobles
germans sino simplement veïns, i que juntar als dos pobles en
una mateixa nacio sería com juntar a hutus i tutsis, a servis i
croats, a
israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no
sempre son 4.
Catalunya viu de llengües inventades i de nacions
imposibles. ¿En quin mon viviu els catalanufos? ¿Pero en serio
penseu que els Païsus Imaginaris son viables? ¿Acas penseu que
ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna volta? ¿O que els
tancs francesos es quedaran quets contemplant com mentres
vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per
cert, en el mon real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se
faran mai de la vida, pero si se feren, anirien a la Guerra
Civil el dia següent de naixer. ¿No vos doneu conte de que sería
un estat inviable que s’autodestruiria? Checoslovaquia, URSS,
Yugoslavia... Els estats que se fan de la nit al mati i en els
quals els seus ciutadans no s’identifiquen acaben per
desapareixer. I voleu que l’historia es repetixca una volta
mes. En serio, mes vos valdria dedicar-vos a resoldre els
vostres problemes (vivenda a preu imposible, tancament d’empreses, immigracio illegal...) en lloc de perdre el temps
jugant al Risk. |
