|
Vaja per davant que a mi tambe m’enganyà l’Academia
Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC). Yo era ben conscient
de que es tractava d’un ent de majoria catalanufa pero sempre
tingui l’esperança de que per lo manco es “valencianisaria” el
catala de l’administracio i escoles, que tindriem catala pero en
lexic valencià. La direccio ha segut just l’oposta: des de fa
poc mos dirigim a tota velocitat cap a un dialecte barceloni pur
i dur.
Tot aço ve a colacio de que comprenc que a L’Oronella tambe
l’hagen defraudat. Des de l’editorial es va fer un clar
acostament cap a la AVLLC potser en la mateixa vana ilusio que
tenía yo. No sols s’equivocaren sino que insistiren en arrastrar
als demes en el seu erro. En el temps s’han donat conter de que
s’han enganyat –els han enganyat- pero per desgracia son tan
orgullosos que no s’atrevixen a rectificar i tallar en l’ AVLLC
per lo sa.
Han tractat d’influir en totes les arees possibles del
valencianisme, pero s’han donat conter de que estan a soles. Mes
del 90% dels usuaris de les Normes d’El Puig continuen fidels a
les originals sense accents, tan sols una minoria molt
minoritaria accentua. En L’Oronella es troben nerviosos,
desquiciats, especialment des de que en la Plataforma Jovenil
Valencianista (PJV) han rebujat la OPA hostil d’Andreu Tintorer
i Felip Bens.
Es cert que el recent discurs de Felip Bens denota un colp
de timo en L’Oronella. Ara critiquen la AVLLC, diuen que els ha
decepcionat, etc. Pero tambe diu aixo mateix Ferran Giner o
Enric Esteve. Les paraules son aixo; paraules. Les obres son
amors. Si de veritat L’Oronella rebuja la AVLLC lo que ha de fer
es una serie de canvis reals en la seua politica cultural que
ajuden a l’unio del valencianisme i tornen a un punt de partida
zero.
1) Lo primer de tot es rectificar en el tema de
l’accentuacio. Ha quedat pales que l’introduccio unilateral dels
accents ni fa que es venguen mes llibres, ni que la AVLLC done
passos cap a una “valencianisacio” del catala. Sols ha servit
per a dividir el valencianisme i trencar-lo en dos. Rectificar
es de sabis. Si Bens corrig el seu erro, estic convençut de que
no hi haura reproches, sino aplaudiments, gratitut i una
retrobada en els braços oberts.
2) Deixar de recolzar en els forums a partits catalanistes (catalanistes,
si!) com ONV i ENV, perque la primera està a favor de la AVLLC i
la segona usa el catala directament. I entre les dos, no sumaran
mes de 2.000 vots. Si de veritat amen el Valencià deurien dixar
de ficar pedres en l’unitat del valencianisme politic i apostar
per una gran entesa de CV, UV, ANV i atres partits
valencianistes de cara a concorrer tots junts a les eleccions de
2007.
3) Deixar a un costat la prepotencia i l’orgull. Tintorer es pensa
que tots aquells que no editen llibres careixen de criteri per a
opinar sobre el tema de la llengua i la realitat es que en el
valencianisme no hi ha ningu que siga imprescindible. Insistixc:
ningu. La llavor de L’Oronella ha segut fructifera pero aixo els
ha emborrachat de superbia. Fixem-nos tots en Alexander Fleming
que descobri la penicilina i fon un home humil tota la vida.
En resum, que fer un discurs anti-AVLLC està be pero ara cal
passar a l’accio. Obres son amors i no bones raons. |
