¿A on s’haura vist que un partit que diu ser socialiste defenga els interessos d’una empresa privada en anim de lucro en contra de la classe treballadora que li ha votat?

¿Fins on arriba l’hipocresia d’un PSOE que defen als obrers oferint-los sous de 600 euros mensuals i zulos de 30 m2 als jovens?

¿Fins a on aplega l’atreviment i la poca vergonya d’un president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero –l’ home de la mascara somrient- que contra el sentit comu recolza la OPA hostil de Gas Natural a Endesa?

¡Aço es un escandal tipic del Tercer Mon!

Per a començar els usuaris i consumidors de l’Estat som les victimes d’unes empreses energetiques que fan el seu agost a costa d’uns ciutadans que estem agarrats pels collons perque no tenim a on triar. En l’Estat sols hi ha tres electriques (Endesa, Iberdrola i Unión Fenosa) i una subministradora de gas natural (Gas Natural.). En qualsevol estat civilisat el govern tractaria de fomentar una major competencia donant entrada en el sector a nous ofertants. En lloc d’aixo, ZP decidix fer lo contrari: quatre empreses son massa, millor mos quedem en tres.

Gas Natural esta participada accionarialment per La Caixa, que està controlada pel tripartit catala. El ministre d’Industria Josep Montilla i el president d’ERC Josep Lluïs Carod-Rovira volen un monstre energetic catala al preu que siga, encara que siga empobrint a la classe obrera catalana. Que ningu s’equivoque. L’OPA hostil de Gas Natural va dirigida a la classe proletaria. Si ya de per si, en monopolis autonomics els usuaris estem pagant tarifes altes per un suministre energetic ineficient, puix imagina’t que ocorrerà si la fusio ix avant.

L’electricitat ya ha pujat en 2006 un 4,48% (els salaris un 0,6% en termes reals), ha de tornar a pujar en Juliol (quan mes necessitem l’aire acondicionat) i per si fora poc es penalisarà als usuaris que gasten mes de 650 kilovats/hora al mes (sense que importe l’epoca de l’any). I des d’Octubre fins a Giner el preu del gas natural ha creixcut un 10% per als consumidors domestics i un 20% per al sector empresarial. I la bombona de butano mes de lo mateix: des de l’1 de Giner les families paguen un 10% mes per ella i les empreses un 20% mes.

Tot aço afecta ya a la gent mes necessitada, a la classe proletaria, a la que no pot ni arribar a final de mes. ¿Soc yo l’unic que escolta a la gent del carrer queixar-se de que la vida està molt cara? Estos son els fruits de de la falta de competencia. I les empreses catalanes advertixen que esta escalada es insostenible i moltes estan ya al llimit del tancament. Al final la gent treballadora, al paro. A pagar-ho els quatre desgraciats de sempre.

I est depauperament massiu i accelerat de les capes socials necessitades s’accentuarà molt mes si fructifica la OPA.

Hi haura alguns nacionalistes catalans tan imbecils que voran en esta OPA un triumf per a Catalunya. Pero no, sols sera un triumf per a quatre catalans multimillonaris que passaran a ser mes rics encara pero un durissim castic per als pensionistes, treballadors i PIMES de Catalunya i de tot l’Estat.

Tambe per als valencians, es clar. Si aço ho fera el PP els tildarien de tall d’especuladors i fascistes. Si ho fa PSOE es progressisme. Pero clar, ¿Que importa llançar una OPA hostil al proletariat mentres el bachiller Montilla puga arribar a final de mes?