A qui li agrade el mon de “Dracs i Masmorres” i el de la fantasia cavalleresca en general, sabra be que en ell se poden trobar races pures (humans, elfs, orcs, gnoms...) i races hibrides (semiorcs, semielfs...) que son el fruit del creuament sexual de dos sers de races pures diferents.

Per eixemple, un semielf naix de l’amor d’un home huma i una dona elfa, o d’un elf i una humana. Un semielf ni es completament huma ni tampoc elf; es una barreja i aglutina una serie d’habilitats i caracteristiques (fisiques, biologiques, magiques...) dels dos.

¿A sant de qué ve esta explicacio de la Falla? Ve a que en esta nacio que es Valencia tambe hi ha valencians de “races pures i hibrides”. De pures tenim els valencianistes (llengua i nacio valencianes), catalanufos (llengua i nacio catalanes) i els espanyoleros (llengua i nacio espanyoles). Despres tambe ne trobem races hibrides, com els valenciaespanyols (llengua valenciana, nacio espanyola), els catalanovalencians (llengua catalana, nacio valenciana) i una nova i sorprenent raça: els catalanoespanyoleros, els quals reunixen lo "milloret" de cada casa...

Estos ultims diuen que els valencians parlem catala i som espanyols. Solen ser de PP i PSOE, presumixen d’idioma catala i de “Païs Valencià”, ara be parlen sempre en espanyol i porten l’estanquera en el cor. De totes les races es esta la mes inmunda. En fi, temps de crisi, temps de confusions...

En el sigle XV –el Sigle d’Or de la nostra historia- els valencians teniem ben claret que erem valencians i que parlavem en Valencià. Casualment en aquella epoca en que no hi havia dubtes sobre la nostra identitat, Valencia era el millor païs del mon.