El 25 d’Abril es conmemora la derrota en la Batalla d’Almansa i es reivindiquen les llibertats nacionals... Es un dia significat per als valencians. Tots sabem lo que va ocorrer, la guerra, l’abolicio dels Furs, la repressio politica, la persecucio de la Llengua Valenciana... Pero hui es absurt culpabilisar de la desfata a este o aquell puix, com es evident, ningu es responsable dels actes dels seus avantpassats. Ya fa moltissim de temps de tot allo.

El problema radica en que, com en 1707, Espanya continúa humillant al poble valencià en 2005. ¿Eixemples? El president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, a favor d’incloure a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana. Un nou canal panca –Info TV- ya emet la seua propaganda al païs. El Canal Eurorregio sera una realitat als proxims anys. La policia nacional dete ad un chic per parlar en Valencià. I la cosa no acaba aci.

La Biblioteca Nacional –d’Espanya- cataloga els llibres escrits en Valencià com a lliteratura en catala. La Real Academia Espanyola (RAE) publica un diccionari a on diu que el Valencià es un dialecte del catala (abans dia que era una llengua) i el seu director, Victor García de la Concha, mos ho restrega per la cara. Els politics valencians –per ordre de Zapatero i de Mariano Rajoy- promouen la paulatina catalanisacio del païs.

PP i PSOE –partits espanyols- d’acort en fer oficial el catala en l’Estatut. Els aragonesos, als quals paguem les seues pensions, es manifesten contra el trasvas de l’Ebre. I ara els manchecs es neguen tambe a fer un trasvas del Tajo. Les Escoles Oficials d’Idiomes acorden que el Valencià no existix. ZP es nega a acceptar el Valencià en el seu memorandum de les llengües. Derogacio del PHN i marginacio en quant a infraestructures, etc.

Tots els eixemples que he citat ades –absolutament tots- son humiliacions que procedixen... ¿De Catalunya? ¡No! ¡D’Espanya! No sigam ingenus... els nacionalistes catalans no podrien fer-mos cap mal si Madrit no vullguera que mos lo feren. Son els partits espanyols (PP i PSOE) els dispostos a regalar a Valencia als catalans. La traicio, el perill, l’amenaça, l’ultrage... mos arriben d’Espanya. El mal ve d’Almansa. Hui, igual que en 1707.

No, l’enemic no es Catalunya. L’enemic es Espanya, perque es la que permet que el catalanofascisme s’estiga menjant a Valencia. Hui en dia el catalanisme no prove de Barcelona, sino de Madrit. Al cap i a la fi, els que tracten a Valencia com si fora una prostituta que es ven al millor postor son els partits estatals (PP i PSOE). ¿Val la pena oferir noves glories ad un estat (Espanya) que mos diu als valencians que som catalans del Sur?