Tots els valencians –sigam catolics o no- deuriem estar agraïts a Joan Pau II, Papa de l’Iglesia Catolica i Cap d’Estat del Vatica. Perque este Papa, sense ser valencià, sempre ha estat del costat del nostre poble. El Sum Pontifex visità Valencia en 1982. Centenars de mils de valencians en Senyeres acodiren a la cita. En aquella visita, el Papa fins i tot va pronunciar unes paraules en Valencià. Fon en un Valencià macarronic, es cert...

Pero en tot cas, es mes de lo que han fet mai alguns presidents de la Generalitat, com Eduardo Zaplana o José Luis Olivas. El Papa inclus aprofità per a alabar la << fermosa Llengua Valenciana >>. Atencio, puix no digue catalana sino Valenciana. Com tampoc digue Valenciana com a sinonim de catalana puix dificilment es pot tildar de fermosa a una llengua com la catalana, que si destaca es per ser basta, grossera i malsonant a l’oït.

Joan Pau II tambe visità Alzira, asolada aquell any per la Pantanada de Tous, solidarisant-se aixina en el dolor d’uns damnificats –els de la Ribera- abandonats a la seua sort pel govern sociata. I es que Karol Wojtyla fon un home que sempre ha dut a Valencia en el cor, com demostra que haja beatificat a centenars de valencians o que el primer Institut Pontifici Joan Pau II instalat fora de l’Estat Vatica es trobe precissament en el nostre païs.

El seu ultim regal fon abogar pel PHN perque << l’aigua es un be comu >>, una cosa que concorda en eixa caritat cristiana que obliga moralment a qui te alguna cosa a compartir eixa cosa en aquell que no la te. Gracies per tot Joan Pau. Perque sempre has demostrat amar a Valencia molt mes de lo que la ama l’Iglesia Valenciana, a sovint cega, sorda i muda front als atacs cap a la nostra identitat. Gracies per tot, Karol. T’has guanyat el cel.