Pareix mentira que una llengua que tingué el primer Sigle d'Or de totes les llengües romances, haja arribat ad este punt. Trencada i desprestigiada a més no poder.
Pero com dia en la primera part d'est artícul, nos trobem en moltes formes de valencià diferents, totes elles de segur que bones, pero diferents i enfrontades, i en el mig de tot això, estem molta gent que sent més o manco usuaris de la llengua valenciana, hi ha voltes que no sabem per a on hem d'anar o a qui li hem de fer cas. I lo que no podem de cap manera, és juntar-nos uns quants, i com no nos agrada lo que hi ha, puix crear una nova ¿Normativa? O forma d'escriure. ¡NO!

I en això arribem al cas de persones que com yo, seguixen utilisant les originals Normes d'el Puig, les que és firmaren en el Monasteri d'El Puig i foren redactades per la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Una normativa que tingué en són dia la major acceptació per part d'intelectuals i societat que mai ha tingut cap atre intent de normativa.

Després de tot lo dit fins ací, ¡Que no és poc! Pense que fer-li coses a la llengua valenciana a soles per alluntar-se d'unes atres llengües, és a soles fer un poc el panoli, puix, ¿Qui no mos diu que eixa atra llengua, dos dies després va ha fer lo mateix en la seua i van ha tornar a paréixer-se de nou una atra volta? ¡O encara més!

Els canvis que se li faça a la llengua valenciana, estiguen millor o pijor, se l'ha de fer per que de veritat li facen falta, per modernisar-la, per lo que és, pero no per alluntar-se de cap atra.

En este punt estem en que deixant a banda tot lo que he dit fins ací, seria bo que totes les entitats valencianistes, associacions culturals, estaments filològics, publicacions valencianes, persones del carrer, en fi, tot lo món cultural i intelectual feren unes jornades a on és desenrollaren totes les normes i actualisacions que li feren falta a l'idioma valencià, pero les que de veres li feren falta, i si estigueren representats per lo manco el 90% del valencianisme, tots estaríem d'acort en la normativa que eixira d'ahí. ¡Tots deuríem d'estar d'acort!

¡Pero ull! Estic dient gent i entitats valencianes i valencianistes que foren 'Pata Negra' en el valencianisme, no qualsevol persona o entitat. Ni cal dir que entitats com la A.V.LL. els rectorats de les Universitats Valencianes, A.C.P.V., Eliseu Climent... ¡No podrien formar part d'eixes jornades!

I si d'eixes jornades ix que cal accentuar a l'idioma valencià i d'esta forma i no d'una atra, puix s'accentua. Si cal llevar les 'd' intervocàliques, puix és lleven. Si cal llevar els guions que unixen els pronoms enclítics al verp, puix és lleven. Si cal llevar les haig, puix és lleven. Si cal canviar, llevar o afegir esta o aquella paraula o expressió, puix és fa. Si cal fer-li a la llengua valenciana qualsevol canvi, puix se li fa i ya està... ¡Pero de forma transparent! ¡I en un consens acceptat per tots! Com en son dia passà en les Normes d'El Puig, i tots els valencians, de segur que acceptaríem eixes normes, puix em consta, (per la cantitat i el contingut de molts dels correus-e que rep el Grup LLVS), que som molts els que estem esperant això.

Som molts els que estem esperant una normativa actualisada, moderna i que més o manco, complixca en els somis de tots els usuaris de la llengua valenciana, una llengua en la que pugues escriure sense por a que ningú et diga, "I en quina normativa escrius". Una normativa acceptada pels intelectuals, associacions, entitats... per la societat valenciana sancera i, que tots recolzem i pugam utilisar sense por.

Una normativa, en la qual pugam dir. "Estic escrivint en, Valencià, sense més".

Pense que eixe seria un bon punt d'eixida per a llevar eixes 'd' intervocàliques i per a la llengua valenciana per sancer.

Un atre punt, seria la normativa que ara nos imponen com oficial i que ara mateixa recolzen gran part dels partits polítics...