Els collons se’m comencen a unflar ya en lo del quart centenari de “En Quixot de la Mancha”. Sents la radio o veus la tele i tot es “El Quixot” cap amunt, “El Quixot” cap avall... Que no se m’entenga mal. Està clar que “El Quixot” es una obra lliteraria universal, en un potencial narratiu vertitablement titanic. I està clar que es tot un orgull per a la Lliteratura en llengua espanyola i per a la gent que en general mos agrada llegir. I que Miguel de Cervantes es tot un deu de la lliteratura ningu ho discutix... Tot aço no vaig a ser yo qui ho descobrixca ara.

I està clar tambe que cal promocionar l’obra en l’any del seu centenari.

Fins ahi tot be. Lo que me fot es que l’Estat Espanyol pareix que siga l’Estat Castellà puix mai promociona obres lliteraries en atres idiomes que no siguen l’espanyol. En el 500 aniversari de l’epic “Tirant lo Blanch” (fon en 1990) l’Estat Espanyol no el va promocionar ni el donà a coneixer al conjunt dels espanyols, ni els digue en cap moment que tambe es pot fer excelent lliteratura en unes atres llengües de l’Estat com ara el Valencià. I tal tracte discriminatori no em pareix just.

Encara que, ben pensat, quasi es preferible que siga aixina... Perque en cas de promocionar el “Tirant” de segur que dirien coses tan “cientifiques” com que Joanot Martorell era un autor catala naixcut en Gandia i que escrivia en catala, a pesar de que Joanot deixà firmat del seu propi puny: <<Mas encara, de portoguesa en vulgar lengua valenciana perço de la nacio don yo so natural se puxa alegrar e molt auidar (...)>>. O siga que la cultura valenciana es debat entre ser presentada en el mon com cultura catalana o simplement no ser presentada al mon.

Tampoc el president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, se’n recorda de que fon precisament el propi Miguel de Cevantes al que tant idolatra el qui casualment en “En Quixot de la Mancha” va dir del “Tirant” que era <<el millor llibre del mon>>. Tampoc se’n recorda la RAE ni els promotors el Premi Cervantes que fon precisament Miguel de Cervantes el qui ensalçà la Llengua Valenciana (no la catalana), a la qual considerava una <<graciosa llengua en la qual nomes la portuguesa pot competir en ser dolça i agradable>>, etc.

Aixina puix, i molt al meu pesar, continuarem com estem. Continuarem en un estat en que a soles importa la candidatura de Madrit 2012 als Jocs Olimpics pero no la Copa America 2007 de Valencia, un estat a on a soles conta l’idioma de Cervantes pero no l’idioma de Martorell, un estat a on a soles conta “El Quixot” pero no el “Tirant”. I mentres que el Quixot s’enfronta als molins, els valencians continuarem emfrontant-mos en les rodes de moli del catalanoespanyolisme, en Paquito Camps, Josep Lluïs Carod-Rovira i, com no, l’amic ZP.