U dels postulats catalanistes més arraïlats dins del món catalaniste, és que Jaume I, quan conquistà les terres valencianes, nos portà el català, puix els guerrers que anaven el ell, parlaven català.

Be. ¡Això és una mentira tan gran com la copa d'un pi! Anem a vore per qué.

Primer de tot, hem de dir que lo que ara és considera com la comunitat catalana dins del territori espanyol, quan Jaume I començà la conquista de Mallorca i després de Valéncia, no existia, puix a soles eren uns comtats dins del territori de la corona d'Aragó, com ara mateixa és Llíria un poble de Valéncia.

O siga existien els comtats d'Urgel, el de Barcelona... igual que en Aragó també existien uns atres llocs i territoris, pero tots pertanyien a la Corona d'Aragó.

I llavors, ¿Perqué Barcelona, per eixemple, era un comtat?

Puix molt senzill, a soles perque en eixe lloc havia un comte d'Aragó, un comte aragonés, no hem de perdre de vista que si Barcelona pertanyia a Aragó, el comte que vivia en Barcelona era Aragonés, pot ser que siga un comte de lo que després és digué, "La casa de Barcelona", pero torne a dir, que no hem de perdre de vista que en eixe moment, era un comte aragonés, puix el comtat de Barcelona pertanyia a Aragó.

Per lo tant, si en eixe lloc, en Barcelona, començava a parlar-se alguna cosa diferent a la resta de lo que ara és Espanya, està clar que sería una variant o forma incipient d'aragonés. Igual que si en Llíria és parla en uns girs un tant diferents als de Valéncia Cap i Casal no és diu que parlen lliriés, sino valencià, pero en uns girs diferents, i pot ser que propis de Llíria.

Si contem les formes de parlar, o com és parla en cada lloc, a on la parla té uns girs diferents de la norma general o oficial, tindríem 2 millons de formes de valencià diferents, 2 millons de formes d'anglés diferents, 2 millons de formes de castellà diferents... pero no és aixina.

Seguint este raonament, lo que és parlava en Barcelona era aragonés, o com a molt una variant molt localisada de l'aragonés. No era barceloní com és diu normalment ni molt manco català... i... ara be... ¿Per qué no podria ser català? Puix molt senzill, perque com ya he dit, el terme 'Catalunya o català', no existien per a res, ni com llengua, ni com territori, ni com regió, ni com res... el terme català és un terme molt posterior a la conquista de Valéncia per Jaume I.

És evident que no poden dir que parlaven, 'català'; o acàs digueren... ¡Anem a dir que parlem català en la conquista de Valéncia, per a quan existixca Catalunya! Aixina ya tenim llengua propia i un començament de nacionalisme i unitat llingüística.

És del tot impossible que existixca una llengua en un nom d'un lloc geogràfic o territori, el qual no existix en eixe nom. Mai en l'història ha existit primer el nom d'una llengua i després li han posat el nom d'eixa llengua ad un territori geogràfic.

¿Ha quedat clar?

Si és parlava alguna cosa en Barcelona diferent a lo que és parlava en la resta d'Aragó, és l'aragonés que els catalans consideren i senten com a propi.

Per lo tant, els guerrers de Jaume I, ¡Mai de la vida! nos han pogut portar el català a les terres valencianes. Per la senzilla raó de que, ¡NO EXITIA EL CATALÀ!

Est és un erro que els catalans i sobre tot els catalanistes i pancatalanistes, utilisen molt a sovint, que és l'erro de les dades, posant en una data en concret coses que és del tot impossible que puguen haver passat, puix no són d'eixa época i evidentment en eixa época no existien, pero conten al seu favor, que el 99% de les persones que els escolten no investiguen i és creguen de cap a peus tot lo que ells diuen sense més.