FEDERICO BOLILLO i VIGO

 
 
   

 
  Data de Publicacio
17 de Novembre 2006
   
  Referencia
0018FBV
   
  Tornar a la Plana de;
Federico Bonillo i Vigo
   
  Anar Arrere
   
   
ARTICUL
 

LO VALENCIÀ TAMBE EXISTIX

 

Ab lo seu ritual d’acer
i els seus grans fumerals.
Ab els seus sabis clandestins
i els seus cants de sirena.
Ab els seus cels de neo
i les seues vendes nadalenques.
Ab sa cult de Deu Pare
i de les carreteres.
Ab les seues claus de la Corona d’Aragò i del Regne Valencià:
L’Imperialista Catalunya es la que mana.

Pero aci abaix, al sur d’eixa terra
la fam disponible de voler ser lo que som
recurrix al fruit amargos
de lo que atres decidixen,
mentrimentres lo temps passa
i passen els desfiles
i es fan atres coses
que Catalunya no prohibix.
Ab la seua esperança forta i dura
defenen que: EL i lo Valencià tambe existix

Ab els seus sermonadors de “ L’ Institut d’Estudis Catalans ”
de mentires que enverinen
i sa escola del Barceloni en “ L’Academia Valenciana de la Llengua ”
com a amos de la terra des d’els seus Països Catalans
i ab les seues tropes de lux d’historiadors, academics i filolegs de llevantança, pero de desamparada ossamenta i encara mes de conciencia
les seues defenses ocupen i ampren
en despeses per defendre la falsa unitat de la llengua
Ab la seua gesta invasora:
L’Imperialista Catalunya es la que mana.

Pero aci abaix, al sur d’eixa terra
cada u en lo seu amagatall,
n’hi ha homens i dones
que saben a que agarrar-se.
Aprofitant el sol
i tambe els eclipses,
apartant lo inutil
i usant lo que servix
Ab la seua fe veterana i sa historia verdadera
defenen que: EL i lo Valencià tambe existix

Ab sa gran superbia
i la seua academia de la llengua.
Ab els seus Països Catalans
i sa historia falsejada o inventada.
Ab totes les seues mentires explicaes
en les seues enciclopedies i catedres compraes i pagaes
sa guerra d’anexio continuen.
Ab opulenta ira i furor
i ab tots els seus llorers:
L’Imperialista Catalunya es la que mana.

Pero aci abaix, aci
prop de les nostres arraïls
es on la memoria
cap recort oblida i omitix.
i n’hi ha qui es desmor
i n’hi ha qui es desviu
per aixina entre tots alcançar i conseguir
lo que era un impossible
Que tot lo mon sapia i reconeixca
¡ QUE EL i LO VALENCIÀ TAMBE EXISTIX !

En Alboraya, la meua Patria Valenciana.
NADALS de Decembre de 2005.
 
 
 
Usuaris en llinea Grup LLVS   -   Octubre 2006 Amunt