|
Farina d’un atre costal, son el PS-PV i el PP-CV. Açi es a on està el mal,
puix ni uns, ni els atres han fet res per la nostra terra, per la Nostra
Patria. Els primers, ab Joan Lerma, catalanisaren totes les institucions
publiques, l’Universitat i tot lo mon cultural valencià (fins i tot,
volgueren institucionalisar la quatribarrada per la nostra Senyera). En
acabant vingueren els del PP ab el president mes valencià i bonico de tots:
Est home de Cartagena (que no Murcià, com va dir ell) bonico i templat com a
ningu, empelt o mescla entre eixecutiu de pelicula i romantic seductor el
molt honorable So Zaplana. Ad ell li tenim que donar les gracies per “el
pacte secret de la llengua” ab Jordi Pujol. Si, Zaplana crea la AVLl per a
llevar-li de damunt als catalans al PP (Aznar), en Madrit en la confiança de
conseguir mes vots en Catalunya i concloure en el conflicte llingüistic
entre Valencia i Catalunya i per arrematar la faena, nosferatum Camps
llegalisa el dictamen impost pel IEC en el que unifiquen la llengua
valenciana en la catalana i en la reforma de l’estatut Valencià esta previst
que la AVLl tinga ranc estatutari. Aço es valencianitat pels quatre costats
i lo demes son badoqueries. Sempre he dit, que tenim lo que mos mereixem,
per borinots i meninfots, pero nacosa es mou i no es un fantasma del passat,
no. Es el “palleter valencià” que renaix des de dins del cor del poble
valencià, fart de tanta opressio i humiliacio per part del PSOE, PP i de
tota la politica imperialista i nazionalista que mos ve des de Catalunya (CiU,
PSC, EU i ERC). La veritat es que estem farts dels catalanistes d’aci dins i
dels pancatalanistes d’alla. No mos val allo de que tots som iguals, germans
de la mateixa puta mare-Catalunya- (en tot cas, l’idea que tenen ells de
mosatros es que som els seus esclaus al seu servici) per a conseguir dominar
i dirigir la politica general d’una Espanya disgregada. De fet en la reforma
del seu estatut, esta encoberta la consecucio d’un estat confederal o
confederat i del que el Hitler Carod-Rovira, adverti o amenaça que: ningu
s’atrevira a tocar ni una cometa, perque de lo contrari es trencaria la
baralla i la gobernabilitat d’Espanya, puix la reforma de l’estatut catala,
es la voluntat de la “nacio” catalana, pero en canvi ell -ERC- ha presentat
31 esmenes al nostre, ademes de atribuir-se certes potestats en el seu que
afecten al nostre directament. Per una atra banda, ¿Que tenim que agrair-los
als catalans?, si no es el furt diari, any darraere any de la nostra
cultura, lliteratura, llengua, identitat, etc, etc. ¿Per que si segons ells,
som germans?: mos neguen l’aigua de l’Ebre en la carota de dir Maragall
publicament que a Valencia ni una gota d’aigua i ademes que la seua desicio
fon un egoisme politic i Carod-Rovira ho celebra fent una paella en Tortosa,
¿Per que mos han posat tots els inconvenients possibles a les inversions per
a l’ampliacio del port de Valencia, a infraestructures, al AVE, aeroport, a
la Copa America -que mos la volgueren furtar per a ells- i ara tambe en lo
trasvas del Xuquer?. En fi, ¡que si som germans! i mos pareixem a monto ad
ells, per la banda dels collons. Tot aço i molt mes, ha fet que esta
Valencia endormiscada, obriga els ulls i desperte de repent, trovant-se en
lo que tant de temps a esperat i que es ni mes ni manco que: un partit
politic del poble valencià i per a tot el poble valencià i m’estic referint
a COALICIO VALENCIANA. Segurament este partit politic no haguera fet falta,
si primer que tot, tant PSOE/PS-PV i PP/PP-CV encara i tot les seues
diferencies ideologiques de partit (d’esquerres i de dretes mes o manco,
progresistes i conservadors respectivament cadascu), hagueren tingut i defes
l’idea i concepte de patria unica i verdadera, i de pur i autentic
patriotisme valencià. Tots dos tindrien que haver sentit com a anima del seu
ideari politic “La Valencianitat”, al marge de les politiques propies de
cada u, i segons, si Unio Valenciana, en acabant de la mort del seu fundador
i lider, els hereus de la seua politica, no s’hagueren tornat uns “gols” de
poder i mes pronte que tart, per l’ansia d’eixe poder, abandonaren les
llinies i predicaments de l’esperit fundacional de UV, acostant-se al partit
mes a la vora d’ells (PP).
El primer (PS-PV), marcà diferencies no mes començar:
1.- Defenem la nostra llengua ¿valenciana?, ¡si! com a llengua catalana o
al manco catalanisant-la.
2.- Defenem la nostra ¿identitat?, ¡si! com a Pais Valencià.
3.- Defenem els nostres ¿simbols?, ¡si! la senyera cuatribarrada furtada
per Catalunya a Arago.
El segon (PP-CV), no mes que per contrapartida politica al PS-PV defen lo
contrari (en un principi lo verdaderament valencià, pero sense creure-s’ho,
ni per sentiment ni per conviccio). De fet una vegà en lo poder, continuaren
i engrandiren mes el poder de Catalunya, del IEC i de tot allo que tinga
olor a catala en Valencia -mes si cap que el PS-PV i en mes traicio, perque
d’aquells t’ho podies esperar, d’estos en un principi, no-, creant l’infecta
i mal parida AVLl-Cat- (aixo si, de forma i manera secreta entre el triangul
Madrit, Valencia i Barcelona -Aznar, Zaplana i Pujol-) i per ultim el tercer
(UV), al principi plantà cara i lluità en valentia i fermea per la
valencianitat del poble Valencià -sempre Regne de Valencia-, pero poquet a
poquet es desmarca i la fugida cap a avant (cap al PP) es consolida i
practicament desapareixque de l’ambit politic com a partit. |
