En estos dies de deriva futbolera, quan et pega per fullejar els panflets nomenats diaris de prensa, o be li dediques un ratet a sentir als sabuts de les radios, es dificil per no dir impossible, fugir a la mes que dramatica situacio de la seleccio espanyola de futbol. Despres del terratremol patit per la Bolsa de Nova York, que encara no s’ha recuperat de l'absencia del totpoderos Raul (o algo aixina te que haver passat, pel temps que li dediquen, clar), no eixim d’una quan ya estem en una atra (futbolisticament parlant, no cal dir-ho).

Resulta, dia yo, que no guanyem ni un trist partit, i clar, els Alts Comissionats per a temes futbolers no tarden en llançar preguntes a l’aire en forma d’enquesta. ¿Estem dins d’una deriva irrecuperable o es lliurara el mon de la pilota canviant de patro d’este barco? ¿Deu continuar o no eixe mellat que porta el carrec de seleccionador? I dels resultats, debatixen i debatixen.

Pero a mi es un atra l’enquesta que m’ha cridat mes l’atencio. Es tracta de l’intencio de vot de les proximes eleccions que tindran lloc en Catalunya. I no ho dic pels grans partits que seran els que al final es repartiran el pastiç. No, yo ho dic per els que estan un poquet mes arrere, en concret parle del nou partit Ciutadans de Catalunya.

Les enquestes li donen poquet mes d’un 2,1 per cent dels vots. Personalment pense que sera major el vot per ad ells, pero eixe no es el tema. La questio per la que ho dic no es atra que, este partit, esta nutrit de molta gent famosa. Hem de tindre en conter que, per eixemple, el seu cap en les llistes, es un deportiste conegut o per la gent a la que sempre entrevisten que son noms que de sobra sabem qui son. ¿Qui no coneix a Albert Boadella?¿Qui no ha sentit a Arcadi Espada en la radio alguna vegada?, es mes, inclus Toni Canto dona soport ad este partit (¡¡Toni Canto¡¡, ¿Pero este chicon es catala?).

Resulta que estem parlant d’un partit que es politicament correcte, per lo manco en la resta d’Espanya. Un partit que, si be no te molta implantacio fisica en Catalunya, te dret a tindre minuts de televisio, de radio, de prensa... inclus tenen dret a cadira fixa en les millors de les tertulies radiofoniques. Cauen be. Les campanyes que inicien estan ben vistes i punt. Igual te que siguen o no correctes, igual te que les recolcem o no. Cauen be i ya esta. Per aixo els donen cifres en les enquestes, perque cauen be.

Ara dic yo, ¿Que passaria en la nostra Comunitat si es medira en el mateix raser? Vullc dir que, ¿Que passaria si fora Ciutadans per Catalunya els que feren manifestacions de vora a mig millo de persones? ¿Que passaria si juntaren a mils de persones menjant una paella en el riu? ¿Que passaria si un diputat catala renunciara a la traicio del seu partit al poble que lo vota i pegara una portada diguent ahi vos quedeu? ¿Que passaria si foren els unics que presenten recursos a lleis illegals? ¿Que passaria si foren els unics en criticar l’injusticia de negar el castellà en una part d’Espanya?

Ahi està el fet de ser ciutadans de segona. Aci tenim gent que fa i denuncia lo que uns atres diuen mes al nort. La diferencia es que aci nomes falta que li pinten un rabo roig i uns dents de dimoni. ¿No serà que en atres puestos es tracta de desgastar al que te el poder i aci, a on els sobren vots per a fer i desfer, el cinisme es la bandera? ¿No serà que aci no interessa dir la veritat?

Som ciutadans de segona, ¿Quins resultats tindrien partits com Coalicio Valenciana si tingueren la mitat tan sols de tribunes mediatiques de les que conten ells? ¿Tan diferent es el mensage com per a dir que uns son els heroes i els atres uns radicals?

Estic segur que els percentajes de vots per a Ciutadans seran majors, pero tambe tinc clar que el de Coalicio tambe ho sera. Ya s’encarregaran atres de fer creure que el mateix vot es el de la dignitat per a uns i el del dimoni per ad uns atres.

El mateix cinisme que els fa dir que l’estatut catala es un dimoni i el valencià un angel en mantelles. Cinisme perque son calcats, la diferencia està en qui els fa i en qui els maneja. I tot aixo sense tindre “cares boniques i famoses” (en permis de la guapissima Elena M. Carpi), sense tindre microfons, ni cadira de contertuliana, ni dret a enquestes, sense gastar ni una goteta de tinta de diari que no estiga pagada. Despres son ells els que van de moderats i democrates, en la ma sempre disposta a tancar la boca del que dissentix. Aixina nos va, com en el futbol.