Des de fa molts anys, massa, Catalunya ha defés lo que ad ells els agrada nomenar, països catalans, un invent nacionaliste que reunirien els territoris que inclourien una hipotètica i fictícia nació catalana.

Estos territoris tradicionalment han segut Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, la franja ponent d'Aragó, el Roselló Francés, alguns municipis de Múrcia i la ciutat italiana de l'Alguer, pero ara, han arribat més llunt. En la seua intenció de reactivar l'antiga Corona d'Aragó, als territoris dels "seus països catalans", els han afegit tot Aragó, pràcticament tot el sur de França, i territoris de Terol, com Albarrasí o Manzanera.

En primer lloc vullc aclarir que els territoris que els socialistes catalans, (recolzats pel P.S.O.E.), proponen com part de la Corona d'Aragó, mai foren els que constituïxen la mateixa, a soles es una atra deformació de l'història proposta per la maquinària pancatalanista.

Tornant al tema, Catalunya du molts anys lluitant per separar-se del Govern Central Espanyol, encarnat per Madrit, reclamant la seua independència del mateix; pero Catalunya sap be que les quatre províncies que la componen, no podrien subsistir per sí mateixes davant de tot lo món si és deslligaren per sancer d'Espanya. Molt al seu pesar, estarien condenades ad una mort súbita, esclafades pel pes de l'unió que el restant del món estem realisant, puix al contrari que ells, tendim a unir-nos en tots els sentits, puix l'unió fa la força. I he dit 'unir-nos', d'igual a igual, no absorbint en desmesurada prepotència.

Com Catalunya sap açò perfectament, per a poder separar-se d'Espanya, la seua millor arma és anexionar-se tots els territoris que puguen absorbir, i remoure l'antiga Corona d'Aragó anexionant-se l'antiga Corona de Valéncia, l'antiga Corona de Mallorca... és una de les vies mes fàcils.

Pero estan caent ells mateixos en la trampa del centralisme que tant odien, puix la seu central d'eixos imaginaris països catalans estaria en Barcelona, per lo tant relegarien als demés territoris d'eixos imaginaris països catalans, a ser simplement els territoris de Catalunya, una cosa aixina com ara lo es ella d'Espanya. ¿A on estaria la diferència entre lo que pretén Catalunya i lo que actualment es Madrit?. L'única diferència és que ara el poder en molts aspectes lo té Madrit, i Catalunya ha de solicitar la seua aprovació, i una vegada creats eixos països catalans seria Catalunya la que tindria el poder, i la Comunitat Valenciana, per eixemple, la que tindria que demanar-li ad ella la seua aprovació.

A l'igual que diuen que l'anarquia no pot existir per definició, el govern central existix sempre per definició. Sempre que haja un grup de territoris que s'unixquen, haurà un grup de persones que lo dirigixen i automàticament s'estarà creant el govern central, és nomene com és nomene, i tinga a on tinga la seua sèu.

Ad este respecte, a soles afegir, que quines eixirien perdent en este cas, a soles serien els territoris que pretenen anexionar-se, puix Catalunya ya està contant els dies que li queden per a nomenar a les illes Balears, simplement, les illes, o el Roselló Francés, Catalunya Nort.

Després d'eixa somiada anexió vindria l'unitat llingüística, (que molt al meu pesar, estan implantat en la Comunitat Valenciana). En eixos imaginaris països catalans, tindria que parlar-se algun idioma, i clar està, no seria el balear, sino el català, arribats ad este punt, desapareixerien totalment el Balear i el Valencià, ademés del castellà en gran mida. Açò a soles es imposició de la cultura i la forma de ser d'un poble ad un atre, per via política, ya no podem parlar de conflicte llingüístic, ya no cap eixa opció, a soles podem parlar d'un gran i enorme problema polític, i del si no conegut, si intuït trasfondo que mou el problema polític.

Tots sabem parlar valencià, tots saben parlar balear, tots sabem parlar castellà, tots saben parlar català... i el seu vocabulari, pero qui té que dir cóm i en que vocabulari és parla en la Comunitat Valenciana, no ho té clar.

A soles espere, que eixa anexió territorial, mai és duga a terme, puix a soles sería el colofó de la llei de l'autoritarisme.