<< Lo important es no dixar mai de fer-se preguntes >>. Albert Einstein.

Socrates alentà a la joventut a que pensara per si mateixa, a que no acatara els dogmes, a que no acceptara una cosa nomes per que la digueren els sofistes, que eren els sabis oficials de l’epoca. Estos no consentiren que algu qüestionara la seua sabiduria i el mataren. Hui, Socrates es el mes gran lliurepensador de l’historia del mon.

Nicolau Copernic afirmà que era la Terra la que orbitava en torn al Sol i no el reves com es creïa. Els filosofs i l’iglesia carregaren contra ell. Galileo Galilei va reforçar esta teoria i sentencià que la Terra no era plana... I el vullgueren cremar. Gracies a abdos, un tal Cristofol Colo s’atrevi a creuar l’Atlantic i descobri un Nou Mon.

Charles Darwin plantejà que el ser huma i els simis tenien avantpassats comuns. Els “cientifics” del seu temps –que eren defensors de la teoria del creacionisme- el tractaren d’analfabet per plantejar una tesi tan absurda i tan destrellatada com la de l’evolucio. Al cap i la fi, la “ciencia” tenia clar que Deu feu a Adan i Eva a partir del fanc.

Henry Schilemann, arqueolec alema enamorat de l’Atenes classica, va dir que Troya existi fisicament, que no era sols una ciutat imaginaria retratada en noveles epiques. Les carcallades dels “cientifics” de la seua epoca foren realment espectaculars. Va descobrir les ruïnes de Troya i hui si sabem que esta urps existi es gracies ad ell.

Albert Einstein plantejà la Teoria de la Relativitat que sostenia que, en paraules que tots entengam, el temps pot circular a “distintes velocitats”.

Les burles, mofes, escarnis i insults que hague d’aguantar Einstein per part dels seus colegues “cientifics” foren cosa de no dir. Hui Albert Einstein es el mes gran fisic de tot el sigle XX.

Fins fa poc, tot aquell que plantejara que havia aigua en el Sistema Solar mes alla de la Terra era tildat de foll. Fins fa poc, molts astrofisics es burlaven de qui sostinguera l’existencia de vida estraterrestre. Hui sabem que en Mart –es dir, el següent carrer en el cosmos- hi ha aigua i hem trobat microorganismes marcians –es dir, vida-.

Els sofistes de hui en dia –els professors universitaris- aseguren que la romanistica internacional afirma que el Valencià es un dialecte del catala, que aixo es indiscutible, que posar-ho en dubte es propi de barbars. ¿Qui diu que els sofistes desparegueren en l’Atenes classica? El circul vicios de l’anticiencia no para de repetir-se mai.