|
Alguns pensen que el pessimiste es un optimiste ben
informat, i no crec que els falte rao, especialment si nos referim a la
qüestio valenciana.
Els valencians no tenim ningun motiu per a ser optimistes,
sobretot despres de coneixer el Dictamen de l’AVL del 9 de febrer. Una volta
mes (i ara en ranc oficial), se va a normativisar la llengua valenciana,
encara que la majoria de membres d’esta Academia reneguen d’ella. I no podem
ser optimistes, perque el Partit Popular, en el soport del poble valencià,
podria haver resolt el conflicte llingüistic , otorgant-li, en eixe moment,
tota la potestad normativa l’unica Academia que creu en la nostra llengua i
la defenia, a traves de la seua ortografia (Normes del Puig, del any 92), la
Real Academia de Cultura Valenciana.
A ningu se li escapa que l’historia es repetix. No es nou
l’intent de catalanisacio del poble valencià; lo verdaderament novedos es
que, esta volta, provinga d’un partit de dreta que s’autodefinix com a
valencianiste i popular . Estes maniobres, no obstant, me preocupen molt mes
que les anteriorment protagonisades pel PSPV. No volguera que l’orige
politic (supostament valencianiste i popular) de l’AVL confonga al poble
valencià. Es l’historia de sempre. I si no, hi ha prou en recordar algunes
reflexions del pare Fullana, realisades a mitan del sigle XX, sobre l’intent
de catalanisacio a través de noves normatives i empelts. Les seues idees en
l’actualitat resulten sorprenentment idonees.
L’eminent filolec contestava a l’ allumenat Ortin
rebatent “els errors, plagis, arcaismes i catalanismes” de la seua Gramatica
Valenciana, com esplendidament recull B. Agullo, O. F. M. En el capitul X
escriu lliteralment:
“No basta la lectura de nuestros escritores antiguos, por
clásicos que éstos sean, para que uno pueda considerarse en condiciones de
fijar la ortografía actual; es una equivocación manifiesta tratar de imitar
a los catalanes, nuestros hermanos, adoptando, a priori, las grafías usadas
por ellos; y es una aberración incalificable adoptar la ortografía a la
fonética dialectal de la misma lengua, aunque esta fonética sea usada
generalmente en la capital de este antiguo reino (...).
Como esos principios y esas leyes de evolución fonética
no han actuado de la misma manera en Valencia que en Cataluña, han dado por
resultado la diferencia fonética que se observa en cada una de estas dos
regiones. De ahí la imposibilidad de unificar las dos ortografías:
valenciana y catalana. Tratar, pues, de acomodar nuestra ortografía a la
catalana, además de ser una cosa antipatriótica, es empresa irracional y
antilógica (...)’’.
En el capitul XII, referint-se als catalanistes i
catalanismes, recull una cosa que hui (mes que mai) seguix tenint especial
vigencia:
“Que residan en Cataluña valencianos catalanizados, se
comprende, hasta se puede dispensar; pero que los haya en la misma ciudad de
Valencia, a la par que extraño, es también incomprensible; y si estos son
catalanizados y catalanizantes, al mismo tiempo, es cosa que, ni se puede ni
se debe tolerar.
No dejamos de comprender, empero, que muchos de los
valencianos catalanizados, los son de buena fe; y es una lástima que,
siendo, por otro lado, valencianos de verdad, hayan sido arrastrados por
esas corrientes extrañas de catalanismo, en lo que afecta a la lengua
valenciana...”.
Hui, despres de repassar estes notes, me reafirme en el
meu pessimisme, aixina com en la meua admiracio pel preclar pare Fullana.
Les paraules amunt mencionades, mes que obra d’un filolec, pareixen el
resultat dels ensomis premonitoris de Nostradamus. El destinatari de les
mateixes ben be podria ser l’actual president de la Generalitat Valenciana.
Lo unic que nos queda saber es si esta volta l’historia es repetirà o
quedarém per sempre instalats en la mentira i la negacio de lo nostre. Si es
aixina, el nostre president poc ha depres de l’historia i les seues
manipulacions. Per ad este viage no necesitaba estes alforges sino,
simplement, valentia i dignitat. Valentia per a no sometre’s al chantage
dels catalanistes i dignitat per a defendre lo propi sense complexos. |