|
En el poble de Alboraya, a 11 de juliol de l’any 2005. El motiu del present escrit, no es atre que aquell, que naix del sentiment
de valencianitat que tinc per ad esta TERRA NOSTRA i que segons el nostre
Estatut d’Autonomia es nomena “COMUNITAT VALENCIANA” . En ell, molt
clarament i tacitament es diu que: El conegut historicament com Antic Regne
de Valencia, conforma territorialment l’actual Comunitat Valenciana i es
reconeix la seua cultura, llengua i senyes d’identitat propies diferenciades
i diferenciadores d’atres comunitats del nostre voltant.
Ad estos preceptes signifiquen que:
1. Tenim una historia i cultura autoctona ans i en acabant de la reconquista
per lo Rei En Jaume I
2. Tenim una llengua propia (encara que compartim el mateix tronc comu, com
llengues neo-llatines que son) en atres comunitats veïnes i el nom reconegut
no es atre que el de LLENGUA VALENCIANA, encara que es reconeix tambe el
billinguisme junt en el Castellà. Els recorde, que la Llengua Valenciana, va
ser la primera llengua neo-llatina en tot lo mon, que va tindre un Sigle
d’Or de lliteratura (MAI, COM S’AFIRMA I ES FALSEJA, dient que lo que
parlaven i escrivien els nostres classics, era Catala)
3. Les nostres senyes d’identitat (entre atres) son: La nostra Senyera (
quatribarrada – de la Corona d’Arago - , en franja blava i coronada –
distintiu concedit per lo Rei En Jaume II per lo blau del nostre mar i cel i
corona com a Regne autonom en Furs propis- i per ultim rematada en lo Rat
Penat.
Sense voler fer un repas d’historia i centrant el tema en lo que es el motiu
del meu escrit dirigit a la direccio d’esta empresa en regim cooperativista,
vullc dir-los que es un orgull vore com una empresa s’esforça en treballar
per i per a la comunitat de la que naix, tractant de “Fer Païs” i es perço
que davant lo dubte que se me planteja a l’hora de llegir els catalecs
informatius o en les chicotetes revistes dels productes que oferixen als
consumidors, m’assalten preguntes que no arribe a trobar resposta a les
mateixes. N’hi ha que dir d’entrada que entenc la finalitat fonamental de
tota empresa “La d’obtindre beneficis” i si es possible, obtindre tambe
subvencions de la Generalitat Valenciana per a promocionar mes rapidament
els seus productes, aixina com per a publicitar-se d’una forma mes directa
de cara als consumidors.
En tots els respectes, pero en la firmea de les meues consideracions i
possibles actuacions personals i pot ser tambe colectives en la mida de
formar un grup d’iniciatives o campanyes informatives que puguen dirigir als
consumidors “locals” en una atra direccio que siga la de NO ADQUIRIR
PRODUCTES CONSUM, mentrestant no es faça la correcta coreccio de les
paraules catalanes o catalanisacio de les mateixes, ademes fetes d’una forma
molt subtil, per a confondre en la seua percepcio idiomatica als consumidors
de parla valenciana. He pogut extraure de la llectura de les revistes o
catalecs informatius dels productes ofertats per Consum (tant dels que son
“NUESTRA PROPIA MARCA – LA TUYA – “ com ademes de les “PRIMERAS MARCAS AL
MEJOR PRECIO” ) l’utilisacio sistematica de les normes de catalanisacio de
la AVLL-CAT- (Academia Valenciana de la Llengua – Catalana -) total i
absoluta de les paraules genuinament valencianes, arraïllades des dels
nostres classics i arreplegades i actualisades en lo Diccionari Ortografic
de la RACV (Real Academia de Cultura Valenciana).
Per a entendre la qüestio, no mes n’hi ha que donar-se conte de com es
nomenen les dos entitats normativisadores de la nostra llengua Valenciana:
• La AVLL d’entrada utilisa les normes de Castello o del 32, actualisades
hui en dia per l’Institut d’Estudis Catalans, del que formen part la majoria
dels menbres de l’Academia. Ademes no mes n’hi ha que vore el nom: Academia
Valenciana de la Llengua (pero no afirmen de que es tracta de la llengua
Valenciana) i no ho fan, perque verdadera i realment NO HO ES, pero a
engolir, perque el poble es incult i ells son filolecs i per absurt que puga
pareixer, son els filolecs els que en criteris ¡Cientifics! s’inventen una
llengua o be, com en este cas la copien i l’adapten a la Catalana, perque
aixo dona diners i prestigi, encara que siga per mig del genocidi
llingüistic d’una llengua multicentenaria com la Valenciana (la d’ells, la
nostra, la de tots els valencians)
• La RACV ho diu molt clar i alt: Real Academia de Cultura VALENCIANA.
S’enten que si un poble te cultura, te llengua i eixa llengua, es la que fa
possible la cultura del mateix. Evidentment i en contra de lo que fa la AVLL,
la nostra RACV defen la llengua Valenciana i es llimita a estructurar d’una
forma senzilla i clara la llengua que parla i escriu el poble i no a
l’envers.
Els adjunte al present i al final del mateix, una relacio dels erros que
figuren sense cap dubte en les seues publicitats, encara que estic segur que
coneixen perfectament l’utilisacio correcta de les paraules en genuï
Valencià:
Primer que res, advertir a tots vostes, unes chicotetes normes basiques
d’escritura que conformen el parlar del poble Valencià, al que li resulta
impossible pronunciar els fonemes següents:
• TX, TG, TJ y TLL y segons la seua publicitat, <<Casi Res Porta El Diari I
Anava Ple>>
• Deliberadament obvien l’articul neutre LO, la palatal africada sorda CH,
tan significativa del nostre parlar Valencià, aixina com la Y, sense la que
no podriem pronunciar Yo, Yayo, yugular, etc,etc. Imagine tambe que
d’utilisar les paraules castellanes: Cementerio, monasterio ho farien en
catalanisacio com Cementiri i Monestir, en canvi d’escriure Cementeri i
Monasteri.
Lo que resulta evident, es que o be: No han volgut fer-ho en correcte
Valencià o es un roïn assessorament de l’entidat en la que han confiat la
traduccio del catalec o be es una norma d’obligat compliment, sino mes de
coaccio per part de l’organisme de l’administracio autonomica de la
Generalitat Valenciana, encarregat de concedir les subvencions a tal efecte.
Pense que en realitat es, per una part una norma d’obligat compliment, pero
per l’atra banda es totalment acceptat sense cap carrec de consciencia. Lo
cert es que, tal balafiament no servix de res, puix en tot cas arribara el
moment en que tots quedaran en la careta descoberta i propostes com la d’un
boicot als productes de CONSUM de la mateixa manera que va ocorrer en el
“cava catala” com a castic pels destarifos de l’impresentable de Carod-Rovira,
com a molt be sabran vostes, va costar molts diners a Catalunya. En este cas,
no sería ya tant pels productes en si, sino per la “MALASOMBRA” de ficar-los
el nom en catala en alguns casos o catalanistas en uns atres.
Sería del tot admes que tractant d’ampliar el territori comercial de vendes
en unes atres comunitats, posaren els productes en la llengua en tot cas de
dita comunitat, pero es del tot inadmissible que, en la nostra terra i
tenint la nostra propia llengua, façen vostes lo que fan. El temps
normalment fica a cada u en lo seu lloc i ad aquells que badoquejen en
valors intrinsecs del poble planer, pero que distinguix lo seu com a propi
de lo alie, passa factura i fa pagar el peage de la traicio mes tart o mes
pronte.
Per la meua part, no espere res de vostes, ni tan sols el que lligguen el
meu escrit, pero si dir-los en paraules que no som meues, pero que
compartixc fondament que: << L’HISTORIA MOS DEMOSTRA LA DIGNITAT DE LA
LLENGUA I MOS REVELA LA DIGNITAT DEL VALENCIANISME I L’INDIGNITAT DE MOLTS
VALENCIANS >> i sapien tambe, que mon pare dia << NO DESAPAREIX LO QUE MOR,
SOLS MOR LO QUE S’OBLIDA >> i LO Poble Valencià, mai oblida i perço, sera lo
que sempre ha segut, es i sera ¡VALENCIÀ! en Cultura, Llengua i Senyes
d’Identitat propies i mai lo que volen atres que siga.
Atentament i pot ser fins enjorn:
Federico Bonillo Vigo ( Lo Rat Penat d’Alboraya ).
UN EX-CONSUMIDOR DE “CONSUM”
PD: Si volen contestar, poden fer-ho en lo postom d’anuncis de CONSUM de
l’Avinguda d’Ausias March (Valencià i en ch) d’ALBORAYA (en “y” valenciana i
no en “i” catalana) dirigint l’escrit de resposta a “Lo Rat Penat d’Alboraya”
(que no Rata Pinyada) ¡HA, MERCADONA, TAMPOC SA LLIURAT DE LA CREMA!
|