|
Estem en una terra en la que cada any
rebem a gent de fora en forma de turisme, de beneit turisme,
diria yo.
Tots tenim algun familiar o conegut que
te com a principal forma de subsistencia, la plena dedicacio
ad esta part del sector terciari. Les antigues pessetes
passaren a millor vida en forma dŽadmirat Euro, fet que en
principi facilitava lŽarribada de mes gent de lŽestranger.
El bon orage de que gojem tot lŽany en el
nostre Regne, nos permet tindre una constant font
dŽingressos que dona sucoses ganancies als nostres
empresaris del sector.
Pero no tot es tan lluent com pinta. La llum del
Mediterraneu, eixe mar blau que nos banya, no es suficient.
Una cosa hem de tindre clara, i es que
tot sŽacaba. LŽexit dŽallargar la vida de la gallina
ponedora, te unes quantes claus que alguns no veuen o, lo
que es pijor, no volen vore.
Crec que ningu discutira el fet de que
unes bones instalacions son fonamentals per a rebre a tan
ilustres convidats. Un hotel no pot llimitar la seua oferta
a oferir bones vistes a la mar o al Mongó. En lŽera de
lŽaire acondicionat, no deurien les nostres autoritats ni
tan sols donar la llicencia dŽactivitats a qui no garantisse
en totes les seues habitacions dita comoditat. Aço
evidentment, no es mes que un eixemple, pero diu molt de lo
que busquem o millor dit, del tipo de visitant que volem.
Tenim un cas no molt llunt dŽaci, en
Eivissa, eixe portavions en forma dŽilla utilisada pels
anglesos majoritariament per aterrisar en busca del sol que
ad ells els falta. Unes hores en localitats com Sant Antoni
de Portmany nos sobren per a vore que en algo estan errant.
La mija dŽedat dels seus pobladors
estivals, dificilment supera els vint anys. Este fet li dona
al lloc en questio una indubtable vida, sobretot nocturna.
Qui busque ambient troba aci el seu paradis, (no falta
lŽempresari dŽesta opinio que, en gran visio comercial, ficà
una discoteca en la plaja dŽeste municipi en el nom dŽEs
Paradis). El problema arriba a lŽhora de descansar o menjar.
Hotels que deixen molt que desijar, (alguns sense aire
acondicionat, televisio o mobles dignes), tranquilitat nula,
restaurants envoltats dins del mon del fast food (impossible
trobar un restaurant en menjar tipic o, per lo manco, en un
minim de calitat) i, per supost, en preus astronomics que no
van mai acordes en el servici donat.
Crec que no es lŽespill a on mirar-se.
Perxo, en la meua opinio, crec que deuriem ser un poquet mes
exigents en els nostres gobernants i empresaris.
LŽexit dŽuna bona promocio turistica a
persones que no nos coneixen ha dŽanar acompanyada dŽuna
impagable publicitat que fa molt de temps que sŽinventà i
que es diu el boca a boca.
Qui nos visita es rebut pel nostre aliat
o siga, el Sol. Es lo primer que buscava al triar les
nostres terres com a desti de les seues vacacions. Comença a
vore el fruit del seu esforç fet per a vindre, veu que no ha
errat i, de repent, un somriure lŽallumena la cara. Una
volta el seu avio aterrisa, nosatres tenim la clau de fer
que el somriure li canvie a tristor en el moment que tinga
que anar-seŽn, pero no abans.
Hem dŽexigir que lŽaeroport que els rep,
siga de primera divisio, de ciutat cosmopolita, moderna,
preparada per a la seua comoditat i servici. Que els mijos
de transport que li tenen que portar al seu hotel siguen
referencia dŽamabilitat, modernitat, comoditat, ampla xarcia
de comunicacio.. que la carretera que li porta al centre de
la ciutat siga segura, acorde en el paissage, que estiga ben
senyalisada. Que a lŽentrar en el casc urba es trobe en
carrers i avingudes netes, que al donar una volteta no tinga
por de ser victima dŽun desalmat, que al fer-se una
cerveseta li donen ganes de repetir per la simpatia i
professionalitat de qui li la servix, de lo net del local o
terraça, de lo moderat del preu. Dels bons horaris dels
museus. De lo ben equipada que esta la seua habitacio de
lŽhotel, el servici dŽhabitacions impecable, la tranquilitat,
la bona informacio que dona el seu personal, lo netes que
estan les plajes
en resum, de les ganes que tenim tots de
que eixa persona torne i, si pot ser, acompanyada de cinc o
sis amics seus.
I en este barco estem tots. Som nosatres,
la gent de baix, el votant anonim els qui tenim que exigir
estes medides a les nostres autoritats. En fer complir la
calitat davant de la cantitat, perque no nŽhi ha dret que
interessos no molt clars maten a la nostra gallina ponedora.
Tenim que exigir les inversions i les ajudes que per llei
nos corresponen. No acceptar que envejes de fora vullguen
ofegar la nostra subsistencia en forma de divisa turistica.
Pero molt manco hem de deixar que, conseguit aixo, caciques
del tereny, no miren mes que el propi benefici o el
passotisme de qui esta obligat a velar pels nostres mijos de
vida.
Si les coses no se fan be (i actualment
son molts els erros), els temps que vindran no seran gens
bons i, a lo pijor, acabem demanant-li a eixos jovens
anglesos de genolls que vinguen en les seues cerveses de
llanda a amenisar les fins fa poc tranquiles vesprades a
vora mar que fruiem en ambients mes acollidors. |