Estem en una terra en la que cada any rebem a gent de fora en forma de turisme, de beneit turisme, diria yo.

Tots tenim algun familiar o conegut que te com a principal forma de subsistencia, la plena dedicacio ad esta part del sector terciari. Les antigues pessetes passaren a millor vida en forma d´admirat Euro, fet que en principi facilitava l´arribada de mes gent de l´estranger.

El bon orage de que gojem tot l´any en el nostre Regne, nos permet tindre una constant font d´ingressos que dona sucoses ganancies als nostres empresaris del sector.
Pero no tot es tan lluent com pinta. La llum del Mediterraneu, eixe mar blau que nos banya, no es suficient.

Una cosa hem de tindre clara, i es que tot s´acaba. L´exit d´allargar la vida de la gallina ponedora, te unes quantes claus que alguns no veuen o, lo que es pijor, no volen vore.

Crec que ningu discutira el fet de que unes bones instalacions son fonamentals per a rebre a tan ilustres convidats. Un hotel no pot llimitar la seua oferta a oferir bones vistes a la mar o al Mongó. En l´era de l´aire acondicionat, no deurien les nostres autoritats ni tan sols donar la llicencia d´activitats a qui no garantisse en totes les seues habitacions dita comoditat. Aço evidentment, no es mes que un eixemple, pero diu molt de lo que busquem o millor dit, del tipo de visitant que volem.

Tenim un cas no molt llunt d´aci, en Eivissa, eixe portavions en forma d´illa utilisada pels anglesos majoritariament per aterrisar en busca del sol que ad ells els falta. Unes hores en localitats com Sant Antoni de Portmany nos sobren per a vore que en algo estan errant.

La mija d´edat dels seus pobladors estivals, dificilment supera els vint anys. Este fet li dona al lloc en questio una indubtable vida, sobretot nocturna. Qui busque ambient troba aci el seu paradis, (no falta l´empresari d´esta opinio que, en gran visio comercial, ficà una discoteca en la plaja d´este municipi en el nom d´Es Paradis). El problema arriba a l´hora de descansar o menjar. Hotels que deixen molt que desijar, (alguns sense aire acondicionat, televisio o mobles dignes), tranquilitat nula, restaurants envoltats dins del mon del fast food (impossible trobar un restaurant en menjar tipic o, per lo manco, en un minim de calitat) i, per supost, en preus astronomics que no van mai acordes en el servici donat.

Crec que no es l´espill a on mirar-se. Perxo, en la meua opinio, crec que deuriem ser un poquet mes exigents en els nostres gobernants i empresaris.

L´exit d´una bona promocio turistica a persones que no nos coneixen ha d´anar acompanyada d´una impagable publicitat que fa molt de temps que s´inventà i que es diu el “boca a boca”.

Qui nos visita es rebut pel nostre aliat o siga, el Sol. Es lo primer que buscava al triar les nostres terres com a desti de les seues vacacions. Comença a vore el fruit del seu esforç fet per a vindre, veu que no ha errat i, de repent, un somriure l´allumena la cara. Una volta el seu avio aterrisa, nosatres tenim la clau de fer que el somriure li canvie a tristor en el moment que tinga que anar-se´n, pero no abans.

Hem d´exigir que l´aeroport que els rep, siga de primera divisio, de ciutat cosmopolita, moderna, preparada per a la seua comoditat i servici. Que els mijos de transport que li tenen que portar al seu hotel siguen referencia d´amabilitat, modernitat, comoditat, ampla xarcia de comunicacio.. que la carretera que li porta al centre de la ciutat siga segura, acorde en el paissage, que estiga ben senyalisada. Que a l´entrar en el casc urba es trobe en carrers i avingudes netes, que al donar una volteta no tinga por de ser victima d´un desalmat, que al fer-se una cerveseta li donen ganes de repetir per la simpatia i professionalitat de qui li la servix, de lo net del local o terraça, de lo moderat del preu. Dels bons horaris dels museus. De lo ben equipada que esta la seua habitacio de l´hotel, el servici d´habitacions impecable, la tranquilitat, la bona informacio que dona el seu personal, lo netes que estan les plajes…… en resum, de les ganes que tenim tots de que eixa persona torne i, si pot ser, acompanyada de cinc o sis amics seus.

I en este barco estem tots. Som nosatres, la gent de baix, el votant anonim els qui tenim que exigir estes medides a les nostres autoritats. En fer complir la calitat davant de la cantitat, perque no n´hi ha dret que interessos no molt clars maten a la nostra gallina ponedora. Tenim que exigir les inversions i les ajudes que per llei nos corresponen. No acceptar que envejes de fora vullguen ofegar la nostra subsistencia en forma de divisa turistica. Pero molt manco hem de deixar que, conseguit aixo, caciques del tereny, no miren mes que el propi benefici o el passotisme de qui esta obligat a velar pels nostres mijos de vida.

Si les coses no se fan be (i actualment son molts els erros), els temps que vindran no seran gens bons i, a lo pijor, acabem demanant-li a eixos jovens anglesos de genolls que vinguen en les seues cerveses de llanda a amenisar les fins fa poc tranquiles vesprades a vora mar que fruiem en ambients mes acollidors.