Per no fer molt extens la tiramenga o carrell partire de quan els tres germans Zeus, Poseidon i Hades fills de Cronos ( deu del temps ) i Rea ( deesa de la terra, agricultura i fertilitat ), eliminaren a son pare Cronos ( podreu observar que no son germanetes de la caritat, que digam ). Una volta consumat el fet, tingueren que repartir-se l’imperi: ficaren en l’interior d’un elm tres simbols i confiaren a la sort lo seu domini. Al primer li toca en sort habitar en l’eter, sempre entre nuvols i el domini del cel, al segon li toca la mar i mira per a on ¡ quina mala sort ! a Hades li toca viure en l’infern, en el mon d’Ultra Tomba dels morts i difunts ¿ assampeu per a on va l’endevinalla ?. De moment pera entrar en materia, vos dire, que en l’inframon de Hades i com a resident etern, viu un personage molt especial i despreciat per tots mosatros, que es diu CARONTE. La seua missio era conduir la barca funebre que traslladava les animes del mon dels vius fins al mon dels morts a lo llarc del aiguamoriu o estany d’Estigia. Pero no penseu que era el mateix Caronte qui remava, no, eren el mateixos difunts els que ho feen ¡ faltaria mes ! ademes tenien que pagar el peage corresponent ¡LA PELA ES LA PELA, NOI! i que segons la mitologia constia en colocar o portar els difunts una moneda en la boca. Lo mon de Hades estava ple de rius tenebrossos, escomençant lo seu domini del Mes Alla en lo riu Aqueronte, on espera el barquer Caronte tenebros i sinistre d’ulls rogencs i flamejants vestit ab una capa o manteu sancaixosa nugada al coll.

Pensareu, encara que, vos haveu donat conte per lo del nom de Caronte en la possible relacio que n’hi ha en lo que en realitat vos vullc contar i heu encertat, perque estem vivint per desgracia nostra, un episodi fet realitat de la mitologia classica o grega. Per a mi, lo Caronte grec es igual al Carod dels nostres dies, elevat a la categoria de divinitat “menor” del Nazi-onalisme Catala. Al mateix temps, pense en un mon de vius, com lo nostre Regne de Valencia, terra i Patria dels valencians que volen ser-ho de tot cor ab anima neta i sense boires ni foscors d’envejes ni traicions. Pero per malaurança de tots mosatros, tenim el Mon dels morts o d’Ultra Tomba ( Hades ) – tenim tambe el llim del riu Cocito de Hades ( lloc on vaguen per cent anys els insepults ), a Erebo que es el pas fronterer de les animes vives cap al mon de Hades, a Cancerbero, que era el custodi de la porta del mon de Hades i a Caronte ( l’orde es lo de meyns i per descontat en tots ad estos ya ne tenim prou “pa l’explicacio de la falla” )

Anem per parts: Mitologicament parlant, lo nostre Regne seria descendent o fill “terrenal” d’entre atres deus, de Zeus ( deu del cel ), Cronos ( deu del temps ), Rea ( deesa de la terra, agricultura i fertilitat ). La nostra terra es en general “ un tros de cel i la millor terreta del mon”, es fructifera en bondat, llealtat, honestitat i de bon cor, tant i tot, que confia en que tots els demes son igual ad ella, acollint als de dins com als de fora com a fills propis i ¡aixina mos va!, perque no hem adepres del tot les lliçons dels nostres antepassats i com no, perque els homens com els deus de la mitologia grega, son volubles, per aixo, a voltes tant uns com atres tenen un extricte sentit de la justicia, com a voltes se tornen cruels i vengatius. Es tambe fructifera i fertil, perque de la nostra terra podem viure, sense cap necessitat ni patiments a l’hora de portar-mos menjar a la boca. La nostra terra, dona als seus fills de tot lo que se pot donar a un poble de llauradors, peixcadors, de oficis i “gremits” treballador i honrat. En lo sentit cultural, intelectual, social, economic i juridic, que vos vaig a contar que no sapiau. Lo nostre Regne a donat testimonis des de fa molts anys en una cronologia ampliament documentada. Es “L’Olimpo dels Deus“ en la terra dels vius. Pero la trama mitologica encara se complica una miqueta mes, ya que la Terra i l’Olimpo se consideren territoris comuns als tres deus.

Tenim tambe un mon d’Ultra Tomba, de morts i difunts “ El mon de Hades-Catalunya, Països Catalans o Principat –sense princip- de Catalunya”. Puix be, ad este infra-mon d’Ultra Tomba, breçol de boires i foscor tenebros, s’alimenta d’animes ( unes impures i unes atres subjougades per uns i atres motius ) del nostre mon de sabiduria que llui en llum propia.

No penseu que ad este mon s’engrandix perço, tot lo contrari, perque les animes que s’endu no li donen llum propia, puix el mon de Hades es i sera per Cronogenesis un mon de boires i fosca nit. L’unica llum que tenen i coneixen, es l’infernal de la superbia i l’enveja.

La “putada” es que Zeus deixa encarregats de governar les distintes demarcacions geografiques de la Terra a deus menors i en lo nostre cas, ademes deixa tambe governaorets de trocets mes chicotets d’eixes demarcacions a seudo-deus menors.
La folosofia del sistema ( estructura piramidal de govern ) es bona, pero no l’ixque molt be del tot ( crec yo, perque – especialment Hades – pot intervindre en els conflictes de la Terra o mes be, propiciarlos ). Es el cas, que u d’arrere l’atre, els governants d’esta demarcacio geografica nomenada Espanya, aixina com els del nostre Regne, des de fa prou de temps, si podien fer-ho malament, ho han estat fent pijor si cap.

Els deus menors d’Espanya, sempre han estat preocupats de que no els llevaren el poder atres deus menors i entre intrigues i lluites internes, recels i regomellos, poquet a poquet, han cremat “tots sense cap excepcio” l’oportunitat de fer quantes mes coses ben fetes millor. S’ha donat la circunstancia, que el deu menor d’Espanya ha tingut seudo-deus, governant en atres demarcacions geografiques partidaris incondicionals d’ell i en atres demarcacions, no. En lo nostre cas, pijor encara, perque el seudo-deu, ha coincidit i no, en les doctrines generals de govern del deu menor d’Espanya. Pero en lo que si han coincidit tots sempre, fora qui i com fora la doctrina general, es de passar de mosatros com d’una merda. No mes, hen segut monedes per a pagar un peage en un moment determinat. Aco vol dir que, be per interes dels seudo-deu menor d’agradar al deu menor superior d’ell (SERVILISME – de Joan Lerma i Cipria Ciscar a Felipe Gonzalez -) o be per agradar-se ad ell mateixa (NARCISSISME – Eduard Zaplana -), el cas es que, han traficat en les animes vives de la nostra Patria. Per lo que a Nosferatum Camps se referix, encara que de Castello, es un “No nato Valencià”, lo que vol dir que, naixcut encara i tot, va naixer en l’anima ya morta, A totes estes, el mon sançer de Hades no ha deixta de intervindre des de l’invisibiltat i per damunt de tot en els moments puntuals, on ell sap que pot fer mal i aprofitar-se del mos. Pero yo me pregunte: ¿ Per que som moneda de canvi o peage per a obtindre atres lo que no tenen o volen ? La resposta per a mi es senzilla: Perque tenim moltissim valor. Si no valguerem res, de res tindriem que preocupar-mos, puix seriem poc mes o manco com els andalusos ( res tenen que donar de valor, en canvi ad ells, els donen de menjar un poquet, els donen el PER i paro per un tubo, els monten una Expo – per cert, en l’any 2008 li la donen a Saragossa. –Arago-, com a premi per no donar-mos aigua de l’Ebre – i per si fora poc els donen l’Ave, tambe desestimen donar curs al proyecte de fer un nou hospital de La Fe en Valencia, pero ne faran uno ben bonico en Asturies i aixina tenen els vots assegurats i tots en pau ).

Alvançant per ad esta tragedia classica de la mitologia grega, tenim que: Un dimoniet en cara de bon chiquet, que no era res, en un cel utopic progresiste de pura democracia i de talant dialogant i tolerant, se troba de colp i repent ( per la desgracia d’uns humans insignificants i mortals que varen morir sense cap sentit i segurament ans d’hora ), en lo govern d’Espanya (aixo si, una miqueta embolicat o apanyuscat), i ell, elevat a la categoria de deu menor, perque l’atre deu menor fins a eixe moment, que era Aznar, estava segurament de vacacions en atre mon.

El cas es que, el nou deu “ el dimoniet ZPorrito”, com tot aço li va eixir de “churro” i no podent governar en majoria, pensa que lo millor era pactar –com no- en lo Mon de Hades –que per aixo esta- encara que fora pagant un peage, aixina que ¡Pensat i fet!. Mentres tant, en lo mon de Ultra-Tomba que com recordareu es Hades-Catalunya ( Hades vol dir en grec “invisible” ) i que esta en totes parts i aguaitant per enveja al mon dels vius de l’Olimpo de lo Regne de Valencia, va aprofitarse de la jugada i Caronte va vore que ad esta era l’oportunitat que tant de temps estava esperant, perque estava fart de cobrar el peage poquet a poquet a unes quantes animes del mon dels vius i pensa que era el moment de cobra-ho tot de colp i ¡ Santes Paques ! i poder dedicarse ad atres matafules i conquistes i fer el sanguango. A continuacio i per a concloure d’una manera grafica, situare els paralelismes entre la mitologia grega i lo que mos esta ocorreguent en l’actualitat:

Com repetin-se l’historia i tenint en conte que tot evoluciona i acomodant les paradoxes entre la mitologia i la nostra realitat, podem extra-polar els noms d’aquella mitologica historia grega de deus, dimonis, monstruos i homens ad esta ¿ tragi-comedia ? que estem vivint en l’actualitat i classificar-los i ficar-los fins i tot noms d’equivalencia prou pareguda entre aquells i els d’ara. Tal com yo ho veig, quedaria aixina:

1. En lo concert i dins de l’univers infinit grec, el nostre tros de terra, mar i cel que conformen lo Nostre Regne de Valencia, es sense cap de dubte ¡ UN MON DE VIUS. Es un mon viu, fructifer i fertil, que sempre dona gent com cal en tots els sentits i quasi sempre en sa cronologia a donat testimoni d’autentics sabis i mestres que foren, son i seran eixemples de pur i sinçer valencianisme plens de la llum de l’arbre de la sabiduria, justicia i honestitat. Tambe del mateix modo, ha donat “ verdaders indesijables i indignes “ de ser fills de la nostra Patria i de pertanyer a l’Olimpo de lo nostre Regne. Per tant:
 

Tenint en conte o imaginant quel mon d’Ultra-Tomba esta per baix del mon dels vius ( encara que en la realitat que vivim lo tenim al nort de mosatros ), pensem e imaginem que va cap a biax i vorem l’entramat que n’hi ha fins arribar ad ell.

2. Lo primer que es trovem es un riu nomenat AQUERONTE de doble flujo, per el que mos arriba el mon de Hades = (Catalunya) a lo nostre mon de vius. Les senyals son continues: el poder i els diners per comprar les debilitats, la vanitat i les tentacions de la gent sense cap escrupuls, el fa poderos al mon de Hades. Ad este riu de doble flujo porta aigües brutes sempre, que mos esguiten i… espaillet de mosatros que no mos taquen, perque el que no es fort d’espirit, s’hen va sense remei cap a l’atre mon. Les aigües brutes del riu Aqueronrte que tenim hui en dia son:
 

3. L’AIGUAMORIU O ESTANY D’ESTIGIA. Realment pera mi es el mes roïn de tots, perque naix de la nostra terra i s’ha de supondre que ha de defendre a tots els vius de la nostra Patria. Imaginareu de qui parle: de la nostra ( que no ho es ) Generalitat Valenciana, plena de seudo-deus que volen ser deus menors. N’obstant com he dit ans, uns per servilisme, atre per narcissisme per damunt de tot i tambe per servilisme, tots, sense cap excepcio “ Indignes” de representar-mos i de ser presidents de la nostra antiga Diputacio del General, pera no defendre-mos mai front als atacs del mon de Hades ( Catalunya) i deixar que mos anduga el barquer sinistre i fosc de Caronte = CAROD cap a l’inframon de Hades i ademes pagant el peage a uns i atres en la nostra identitat, cultura i llengua de tots els valencians.
 

• El deu menor Felip Gonzalez: Deu de la ciencia infusa i mestre en furtar i omplir-se les bojaques, aixina com els seus correligionaris durant mes o manco dotze anys.

• El deu menor Josep Maria Aznar: Deu de la prepotencia i la charlotada que com tots, pacta en lo dimoni utilizant al seudo-deu menor de Zaplana ( pacte de l’AVLl entre Zaplana i el seudo-deu menor elevat a deu suprem del mon de Hades, Jordi Pujol ) i per ultim

• Jopep Lluis Rodriguez Zapatero ( ZPorrito pels amics ) que sense cap escrupls pacta directament en l’infernal deu del mon de Hades actual, alies “borrachuso Maragall” i en lo barquer CARONTE ( CAROD )

Els tres conformen els deus menors dels ultims practicament vinticincs anys de govern d’Espanya i res tenim que agrairlos, puix han segut fidels al nom de lo que vol dir Erebo, es dir: “Oscuritat“ i com tal era el pas fronterer entre el mon dels vius cap al mon d’Ultra-Tomba (Hades-Catalunya) de negra foscor.
 

En la Teogonia grega, tot escomença ab el deu Khaos, que es l’estat primitiu de la existencia i vol dir: Buit que ocupa un lloc o espai. Precisament per un buit, vol omplir-se de quansevol cosa i per a conseguir-lo, engendra ella mateixa ( puix en grec Khaos es femeni ) els fills i filles. Algu d’estos fills eixiren bons i atres, bons fills pera ella….Entre atres fills, tingue: Nix ( la nit ), Erebo ( l’oscuritat ), Eter ( la llum ), Hemera ( el dia ). . El Khaos en si, segons la mitologia grega es com “una massa prou crua e indigesta, un bult sense vida, informe i sense vores i un complet desorden”. Les dos formes d’aplegar a la vida son per divisio i per emparellament. Khaos ho va fer per divisio i llevant de Gaia ( la Terra ) i Nix ( la nit ) totes les formes per divisio varen ser conceptes negatius ( la mort, el dolor, el sarcasme, l’engany, etc ) Hem de dir, que Nix (la nit) en si mateixa no es roïna ( encara que si, per la seua foscor o falta de llum propia ), pero per la rao ans explicada d’aplegar a la vida, Nix tambe ho va fer per divisio i els seus fills son molt significatius: Momo (sarcasme), Ponos (pena), Moros (destino), Tanatos (mort), Hipnos ( somi etern), Nemesis (venjança), Apate (engany ), Eris (discordia), i Oizis ( angoixa) i un sense fi de deimons (dimonis). Penseu i extrapoleu els noms ans dits y voreu lo paregut de quansevol d’ells en, per eixample: Cipria Ciscar, Gonzalez Pons, Eliseu Climent, Ascencio Figueres, Moratinos. Nix engendra a Eter (pura lluentor) i a Hemera (dia). Pero Nix sempre estigue en discordia ab Hemera i Eter, perque representaven la llum i la majoria d’els seus fills, tenen aspectes negatius ¿Comprene-ho lo que vos dic?

L’actual situacio no para de angolir-mos. Ans era d’una forma dissimulada, pero ara, hui en dia, es totalment obuerta i en tota la cara, davant els nostres nasos i si no fem res i duna volta de forma contundent i definitiva, mos passara com conta la mitologia grega, que tots els valencians que no es deixem convertir en morts, es quedarem en lo riu Cocito o llim de l’oblit durant cent anys. En acabant, ningu s’hen recordara de mosatros com a poble diferenciat i formarem part com “difunts normalitzats” del mon Hades per sempre. La veritates que, Eneas i Oracles, entraren en lo mon de Hades i pogueren eixir vius d’ell. El primer ho va fer en una rama d’or de çert arbre de la sabiduria i el segon ho va fer a “Pals”. Caldria pensar en mamprendre la lluita en tota la serietat del moment i sense descans. Com Eneas, tenim el primer sigle d’Or de la lliteratura de les llengues neo-llatines i com Oracles, si cal, mamprengam a pals a tots aquells – mitologicament parlant - ( d’aci o de fora ) que: primer, no volen ser valencians ( començant per traure, si cal a pals als “traidors” de la Generalitat, l’Avll, l’Universitat i tots el mijos de comunicacio – prensa, radio i televisio - ) i segon, a tots aquells que venen a dir-mos lo que som ( uns per ser uns nazi-onalistes sense escruls de cap classe, que sense pistoles, exterminen pobles furtan les seues senyes d’identitat per a formar la que ells no tenen – com es lo cas de Catalunya – i atres per ser tots fins ara, uns merdosos sense personalita ni criteris d’autentica justicia, equitat i pur i serios carácter democratic – com es lo cas dels governs d’esta Espanya podrida de personages malaits, que presumixen de governar una nacio - ). Per be de tots mosatros, n’hi ha que pregar i resar pera que d’una volta i per totes, els valencians tingam un govern valencià i valencianiste, que defenga els nostres interesos en la nostra patria, en Espanya, Europa i en lo mon sançer. Imaginar per imaginar, una volta tinguerem eixe govern, caldria tindre una Conselleria i les Direccions Generals corresponents, tant en l’ambit Administratiu, com en l’ensenyança, Universitat, RTVV, etc, etc de: HISTORIA, CULTURA I LLENGUA VALENCIANA i dins de les Direccions Generals, una d’emsenyaça de les mateixes, aixina com atres tantes de: CONTROL DE ANTI-NORMALISACIO CATALANISTA i depurar a tots els indesijables que tenim i que poden haver en lo proper futur.

Seria la “Re-pera” , vore com a Lerma, Zaplana, Camps, Eliseu Climent, Ascencio Figueres, Moratinos, etc, etc, es declarem persones non grates i que ells mateixos pegaren a fugir de LA NOSTRA TERRA VALENCIANA ( que no d’ells ) a la ¿ Gran mare Catalunya ? ¿ A vore que farien ells i Catalunya ?, si no tenen res que rascar aci. En tot cas, si no s’hen van ells, mosatros tindriem que fotre-los fora i dir a Caronte, Maragall, Pujol i tota la pesta de gentola del govern, del mon de la cultura?, economia, etc, etc de la Catalunya absorvidora que, no tenim res que parlar ni vore en tot lo que viu i respira al seu voltant. ¡Si fora per mi, yo mateixa ho faria sense cobrar res!

Per çert, fins i tot el nom de Caronte, es de dubtosa procedencia i de passat poc conegut. De fet el nom de Caronte, es d’importacio Etrusca del deu nomenat Carun. En fi, que Carod Rovira com Caronte, tenen noms d’importacio: U, etrusc i l’atre, aragones Perez Carod , ficant-se en lloc de Perez, el primer llinage de sa mare i com segon, el segon tambre de sa mare – Carod Rovira -.

En la meua Patria Valenciana.

17/01/2005