|
Anem a vore, la qüestio no es tan dificil;
si caminant pel carrer trobem a dos chiquets parlant en un
to no molt apropiat, un d´ells porta dos pales en les mans,
i l´atre porta una pilota, si estan renyint no sabem ben be
per que, si resulta que els dos volen jugar pero saben que
l´u sense l´atre no poden fer-ho, que se´ls acaba el temps
lliure ans de que les mares els criden per anar a sopar,
¿Qué fariem nosatres com adults?. Lo primer que faria
qualsevol en un poquet de trellat seria baixar el to dels
dos, despres tot sería mes facil, si els donarem la llum
suficient per que entraren en rao i veren que dos pales
sense pilota i al reves, no van a cap puesto, que es millor
juntar pala i pilota i, d´esta manera arribar a l´objectiu
que buscaven al baixar al carrer a jugar, estar en un amic
que pensa igual que ell i fer bon us de les pales i la
pilota. Chiquets i home contents del resultat.
L´actualitat sempre te un reflex en les
ments infantils. No cal ficar noms, fets, dates... pero
pensant un poquet sabrem de que/qui parlem.
Els dos chiquets de la nostra historia
estant recolçats per molts mes chiquets darrere, chiquets
que pensen com ells (be, algun d´ells li agrada mes el
chocolate que una bona orchata, atres son del Valencia i
atres del Llevant, uns son alts i atres mes baixets),
chiquets que es miren en cares de bobos, ¿Pero estos dos no
volien jugar junts? Puix lo que diu l´home es lo mes normal,
lo llogic.
Tots volem jugar al mateix deport, ara
tenim que triar si volem jugar en preferent, en segona o en
primera divisio. Si juntem la millor defensa, mig camp,
davantera galactica i alguna figura, l´equip sería de por.
Damunt, atres equips nos podrien cridar, podriem jugar
partides molt interessants i, per supost, en primera
divisio.
A mi m´agrada el futbol, yo vullc que el
Valencia fiche a Fulanito de qui parlen molt be en els
diaris italians, pero el meu amic Rafeta, del Valencia a
mort (com yo), diu que eixe es un manta, que millor es un
tal Fulaninho, que trenca en tots, que els cola de cinc en
cinc…. ¡Che Rafeta, un festero no¡….. aixina estem sempre
pero… ell pensa com yo, vol lo millor per al seu equip que
es el meu. Aprecie a Rafeta perque en el fondo, volem lo
mateix.
El temps no passa a favor del
valencianisme, en front tenim a molta gent rient i fregant-se
les mans, nos veuen en un somriure que li tenim que llevar
de la cara.
Si no anem junts en tots els camps del
valencianisme, la desilusio aumentara i en rao, ¿En quina
cara mirariem als nostres fills si nos preguntaren en
infecte barceloni? Uns i atres volem lo mateix, pensem com
l´home i no com els chiquets. El temps passa i no al nostre
favor. |
