Normalment tots els dies a les sis del mati entenc un poquet el per que de tanta mala llet en la nostra societat. Es el moment en que el dictador rellonge-despertador me diu en eixe so tan peculiar que ya esta be de dormir i que no tot anava a ser tan bonico com en l’ensomi que tenía fins ad eixe moment.

A trompicons te fas l’anim i aplegues al bany, fiques la radio en els ulls encara tancats i es quan comences a sentir lo de sempre, es dir, que en la M-30 ya tens retencions (¡¡¡Pero si son les sis¡¡¡, ¿A on va eixa gent?), una carretera que crec que no para per les rodalies del poble de Campanar, en fi. El pas següent es sentir la previsio diaria de l’orage i clar, algo no quadra si en agost la veueta de la radio te diu que l’aigua que esta caent nos vindra a tots molt be i que es d’agrair la baixada de temperatures generalisada (no se que li passa al meu genoll ultimament que ya no m’avisa com ans feya). Be, imagine que es cosa del canvi climatic eixe (lo de l’aigua clar, no lo del genoll).

Sabent que te deixes algo oblidat, arribes al coche, l’encens com a ritual matinal i mentrimentres ixc del garaig, fique la radio tambe en l’utilitari. Per a sentir desgracies encara tinc temps, aixina es que me dona per ficar una emisora deportiva. La veritat es que crec que Trafic li deu molt ad estes emissores, la gent conduix mes tranquila sabent a tota hora que el crack eixe de l'equip blanc (Per a l’equip de la meseta, tots son cracks fins a que deixen el seu equip), passa ahir a ultima hora per una peluqueria de guardia ya que moments abans havia vist en panic que el color de la mecheta que s’havia fet, ya no lluia tant. Que “el equipo” (Sempre parlen aixina del Real Madrit, clar), fara una sessio de fotos a les deu, despres una grabacio i, si queda temps entrenaran. Donen el part medic del seu filial i passen a l’atre equip, el Barça clar. Despres parlen de la llista de la Seleccio (“de todos”), critiquen que estiga el porter manco golejat i li alaben el gust per portar a Raul. No era just que no anara si ya porta tres dies sense muletes. Parlen algo mes que no senc i, de raspallo diuen que si “el equipo levantino” jugara en Europa ¿?, han sigut cinc segons i no ho he agarrat molt be, la veritat.

A mig mati, fiques la tertulieta a on uns quants sabuts parlen i parlen. Tots tenen rao (O aixo diuen). Sempre ha d'haver un o dos que parlen des de Madrit, algu que ho fa des de Barcelona completa el planter de « fijos ». Les minories “de provincias” estan representades cada dia per un diferent. A voltes parla algu des de Bilbao, Sevilla, Matalascañas o Saragossa. Ningu oblida ans de despedir-se, preguntar si veren el partit “del equipo” anit. U contesta que no, que el Trofeu (Santiago Bernabeu) no li feya molta gracia.

Arribes a casa i te fiques a dinar. Estan acabant els programes del mati, l’ilustrissima Esteban, Na Belen, en un to molt digne, dona l’exclussiva d’un tal Guti que la veritat, es molt guapa (No he sentit lo que dia, pero per la pinta ha de ser una chicona). Comencen les noticies.

Diuen que el turisme aumenta, que els visitants van en gran numero, a Catalunya, Balears, Canaries, que Castella Lleo i Madrit tenen mes que l’any anterior i que en Andalusia tampoc tenen mals auguris.

Despres parlen de les moltes meduses que n’hi ha en el Mediterraneu. Conecten en una plaja que conec, si, crec que es Cullera. Despres l’intrepit periodista aprofita una de les entrevistes per a preguntar-li al banyista que pensa de la massificacio de la plaja en que es troba. L’atre diu que ad ell li te igual, que ell ve de Getafe i que cada any esta mes a gust.

Diuen lo dels inmigrants repatriats per tota la Peninsula, es dir, Barcelona, Madrit, Murcia…

En l’apartat de politica fan la “ronda informativa diaria”, o siga, el Pais Basc, el tripartit de Barcelona, l’estornut d’un concejal de Madrit i algo mes. En el resum de prensa trauen les portades “nacionals” i “La voz de Galicia”, que no se per que, pero no falta en cap resum de prensa. Crec que en els estants dels quioscs el fiquen al costat del Herald Tribune i del Mirror.

Parlen en cultura, d’un certamen de flauta travesera que estan fent en Alcorcon i un de disseny de barretina de Mataro. Espai patrocinat pel ministeri.

En l’orage ya sabem lo que passara, pluja en la Castellana, les costes catalanes de categoría i, a lo millor una tormenteta en “las costas levantinas”.

Dels deports no parle. “El equipo” bien, gracias.

Per la vesprada tres quarts de lo mateix. Per la nit te gites, te fiques la radio i no sents res nou. Han canviat els contertulians, pero no la seua procedencia. A la gent li tens que donar « lo que demana ». Te dorms i dema sera atre dia.

I yo em pregunte: “¿i els valencians a on estem?¿Que pintem els valencians?

Per supost en el Cap i Casal lluix el sol, no com en la Castellana, fa un bochorno de por, no trobes retencions mes que, a lo millor, en la Pista de Silla. Tens son per que anit te gitares tart despres de vore que el Valencia havia fet un atra gesta europea.

Els contertulians no parlen mai de lo teu, i si parlen no es per a bo precissament. Com en el cas de les malaides medusses, que les tenim de tota la vida i no mes existixen quan les descobrix un periodiste madrileny. Un filo per a desprestigiar les nostres plages, eixes a les que no renuncien a vindre cada any.

El turisme va be, pero la nostra terra mai es menciona. Com si no aportarem res al conjunt. Els nostres diaris ni els nomenen perque no interessa, no tenim contertulians per lo mateix, i si apareix algun, ya sabem que es “convertit a la causa”.

El nom de Valencia lo pronuncien correctament al parlar de la delinqüencia, de la droga o de coses per l’estil. Obliden en sospitosa complicitat, que la nostra Comunitat es la que mes immigrants ilegals rep.

De la politica valenciana ni es parla.

¿I que fem els valencians? RES. Mirada baixa i passotisme. Nos te igual que no pintem una mona. Que ningu nos defenga o represente ni en Madrit ni en cap puesto. Nos torejen una i mil voltes, som moneda de canvi de pactes que res tenen que vore en lo nostre, juguen en la nostra historia i cultura perque ningu la defen publicament com deuria. Carreguen les seues escopetes en Academies que els omplin de raons artificials. Nos conformem en lo que els demes deixen, lo que no volen, tindrem tren o aigua quan nos la paguem nosatres, es dir, com sempre.

La radio i la tele son el reflex de la realitat i aci, en conters de defendre mijos i interessos valencians, li donem llicencies als de fora i permitim la illegalitat d’atres.

El valencianisme esta en clar risc d’extincio, ofegat pel silenci d’uns i el passotisme d’atres. O fem algo, es juntem, unim esforços i nos deixem de lluites entre germans o serem uns mes “de provincias” o, lo que es pijor, de l’imperi de la barretina.

Mentrimentres, continuara pagant la mala llet el despertador.