El dissabte 27 de novembre, complint en lo meu deber de valencià (com a monto mes de valencians) vaig eixir de ma casa en la soletat de la meua dignitat i en l’orgull de ¡SER VALENCIÀ !. Era la meua esperança i la meua confiança de que tots a una veu eixiren al carrer per a defendre lo que entre tota eixa gentola: 1.- Govern Valencià, 2.- Govern Central i 3.- Catalunya, mos han furtat com a poble: Les nostres senyes d’identitat, la nostra cultura, les nostres tradicions, el nostre art, la nostra lliteratura i la nostra llengua, volent deixar-mos com a orfes de pare i mare (sense arribar a saber ni coneixer al pare que prenyà a nostra mare i que una volta mos pari, mos deixa desvalguts baix un pont ) per a que ¡Gracies a Deu! la gran mare santa, tota poderosa Catalunya mos arreplegara i mos acollira entre els seus braços i mos fera un raconet (baix -que no dins- ) de lo seu breçol, perque vullgam o no, sempre serem fills putatius de la gran P… Catalunya. No sigau mal pensats, volia dir Patria, pero no se que ma passat que no he pogut escriue les lletres que falten. ¿Sera, perque mare i patria no mes que ni ha una?

Ara mes que mai, estic totalment conveçut de que estem a soletes en la nostra lluita, no mes que mos tenim a mosatros mateixa, aixo si: Junts, en unio, en força i lluitant fins a les ultimes conseqüencies. Un amic comu d’esta pagina (lo nostre amic Ferrer) diu en lo seu llibre, que Espanya es el problema i Valencia la solucio i encara i tot que estic d’acort en tot lo que diu, yo en lo seu permis, afegiria que, per l’efecte conegut de “simpatia”, tambe Valencia es el problema i la solucio els valencians

M’explicare lo millor que puga. Ans he dit (segons lo meu pareixer) quins mos han furtat i si vos fixeu, l’orde no l’he ficat a orri, sino mes be, com yo crec que tenen de culpabilitati de responsabilitat en lo conflicte que mos per toca. Per a mi, com he dit abans, el problema es Valencia - ELS GOVERNANTS QUE HEM TINGUT I LA SEU MISERABLE CLASSE POLITICA - i que com en tot podra haver alguna excepcio, pero la majoria no son dignes de ser fills de la nostra Patria Valenciana. No mes tinc que’n recordar-me del PSOE-PSPV. Per començar se pasaren pel forro el nom de la nostra comunitat, nomenan-se Partit Socialiste del Païs Valencia, en acabant varen impondre a nivell normatiu llingüistic Les Normes del 32 i sembraren la llabor de la catalanisacio ¡Que gran fills de…Valencia eren Joan Lerma i Cipria Ciscar i quant tenim que agrair-los a abdos!. Mes tart arriba el PP i com feu en lo seu moment el Cit, reconquistaren el Regne de Valencia als infidels democratics, progresistes i socialistes tots ells. ¡Mare meua, quin Cit Zaplana!, tot ell murcià afincat en Valencia, defenent la bandera de la santa tradicio valencianista i ¡lo be que parla Valencià! tant, que se li va ocorrer (junt en Jordi Pujol) crear l’Academia Valenciana de la Llengua ¿quina llengua? puix la Catalana, clar que si, com no. Paralelament en lo govern Central, els socialistes de Felipe Gonzalez Alfonso Guerra (i lo seu germa Joanet), Roldan, Corquera, Barrionuevo, Vera, el governador del Banc d’Espanya, els administradors de la cooperativa Filesa del sindicat de UGT, etc, etc dedicant-se a furtar i furtar als seus i al poble en general (enrecordeu-vos com varen terminar totsi ¡el president enterant-se per lo diari!), destinant mils i mils de millons a Andalusia (als seus compadres) disfrasats baix lo nom de "Plan de Empleo Rural" - PER - i com no a Catalunya en fortes inversions en el port, infraestructures, Olimpiades, etc, etc. I a Valencia, que yo recorde mos varen donar mes catala i en perdo ¡una merda! que evidentment yo no vaig tastar. De la segon creuada, la d’Aznar, ni recordar-lo vullc, puix encara me crema la sanc, pensant que tenint la majoria absoluta (lo mateix que en Valencia) i no volgue resoldre d’una volta el problema entre Catalunya i Valencia, parant-li els peus per a sempre a l’imperialisme catala (la diferencia entre ells i el cas d’ara, es que Jordi Pujol era un nacionaliste-imperialiste burgues i el Perez Carota-Rovira un nazionaliste-imperialiste aragones de pare Guardia Civil a mitan cami entre foll i Hitler, pero abdos uns gansters del chantage i l’extorsio.

Pero mira per a on, canvia la croqueta i ara es lo nostre president el NosferatusCamps, perque la seua image recorda mes a un mort que a un viu, encara que represente lo paper de CampsMan com a valencià, defenent tot lo nostre. Entre ell, Gonzalez Pons, Font de Mora, Ascension Figueres i la banda d’Ali-baba i els quaranta lladres mes (els menbres de la AVLL catalana, la Conselleria de IN-Cultura, Educacio i DE-Sports, els rectors i profesors de les Universitats, etc, no han fet res per mosatros. Senzilllament lo mateix que'ls atres. Per a rematar el panorama politc el gover central està en les mans d’un porrito agarrat pels collons, que no te dignitat ni vergonya per a que quant l’apreten una miqueta no mes els atributs de tot mascle (imagine que deu de tindre) s’acollone i cedixca a lo que li demanen. Aci en Valencia, no se penseu que estem millor, puix entre l'incapacitat de la nostra Generalitat i els grans valencians de l’oposicio (Joan Ignaci Pla, Joan Ribo i uns atres) estem pijor que mai, com sa pogut comprovar pels acontenyiments que s’han produit en les ultimes semanes.

Per ultim esta Catalunya, que des de Barcelona continua apretant de valent al bo, just iPELELE! de Zapatero, fins a que el globo revente a nivell nacional i com no, tambe a nivell autonomic. Pero vos dic en la meu humil opinio, pero convençut de lo que dic, que per aixo el problema es Valencia i la solucio els valencians, perque de tots els politics que he nomentat ans del govern de la Generalitat (tant del PSOE-PSPV com del PP en totes les etapes de gover) aixina com tots els politics que han estat en l’oposicio dels mateixos governs, presumixen de pixar del mateix color quel blau de la nostra Senyera, pero en realitat son uns cagallastimes, sanguangos i unes sangoneres de la bona fe del poble valencià i damunt de tot uns traidors a la patria que'ls dona l’oportunitat de fer-los dignes de ser valencians. Tots sense cap excepcio, des d'aci els desprecie per a sempre i mai tindran lo meu respecte, ni com a politics ni com a homens, ya que no han sabut defendre al poble valencià de cap de les maneres, no mes han fet que defendre els seus interesos particulars i politics. Son uns autentics tarambanes, que fan de les matafules el seu iderari de bon valencià: Mentir, mentir i mentir. Parlar, parlar i parlar i no dir ni fer res de res, no mes que amagar el cap baix l’ala quan realment tenien que donar la cara.

He dit al principi que estem a soles en la nostra lluita i als fets me remitixc, puix els diaris del dia 28 de novembre (tant d’ambit local, provincial com nacional), fan un chicotet apunt de la manifestacio, la majoria posant en dubte la sifra dels manifestants que acodiren a la mateixa (uns pels atres, entre 30 i 60 mil). No mes el Diari de Valencia (com sempre) va dedicar la portada i tres pagines interiors destacan l'exit de la manifestacio “des d'aci els done les gracies de tot cor “. La delegacio de la seua TV-3/33 Canal-9, dedicà exactament 15 segons a donar la noticia, com si res i en canvi dedicà 10 minuts a l’adhesio de la Fundacio Manuel Broseta al manifest que pensa fer el PP (en acabant de declinar l’invitacio de Joan Garcia Sentandreu de Coalico Valenciana a que participara en la manifestacio que en els seus diners convocà, junt a la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia, presidida per Mª Dolors Garcia Broch i pel president Manuel Latorre del Grup d’Accio Valencianista. Les demes televisions privades (Tele-5 i Antena-3) un parell de minuts. De la TV-1 i 2 no puc opinar perque no les vaig vore. Ni que contar de la seua pura i autentica TV-3/33, en la que no mes falta que mos digueren directament i en nom i llinages qui son els blaveros que acodiren a la minina manifestacio sense cap trascendencia en el tema de l’unitat de llengua. Pero no vullc que vos quedeu sense llegir, encara que siga fent mala llet, pero per a que vos doneu conte de l’irracionalitat delirant i esquisofrenica de ERC allo que diuen el dia 28 en lo seu diari AVUI:

40.000 persones secunden la marxa convocada per Coalición Valenciana, de la qual es desmarca el PP

El blaverisme pren de nou els carrers de València en contra de Catalunya

Ester Pinter

VALÈNCIA

"No a la intromissió de Catalunya. En defensa de la llengua valenciana". Era era el lema de la manifestació que ahir van secundar a València 40.000 persones, segons la policia.

La manifestació estava convocada pel partit ultra i blaver Coalición Valenciana, que lidera l'advocat Juan García Sentandreu, i que va xifrar els assistents en 600.000. Crits i pancartes contra el líder d'ERC, Josep-Lluis Carod-Rovira, i els presidents José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall, van proliferar en la marxa, originada arran de la polèmica sobre valencià i catala a Europa. A més de demanar la separació del catala i el valencià a les institucions comunitàries, es va clamar per la derogació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i per la introducció del valencià de les Normes del Puig -catala no normatiu- a l'escola, a les universitats, a l'administració i a la televisió autonòmica Canal 9.
Des del 1997, data en què el Tribunal Constitucional va emetre una sentència reconeixent la unitat de la llengua catalana, no s'havia tornat a produir una mobilització secessionista d'aquestes característiques. L'expresident Eduardo Zaplana, a qui ahir acusaven de catalanista, havia aconseguit a base de subvencions milionàries a les associacions blaveres i de crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, desactivar temporalment aquest moviment anticatalanista. Però el recent enfrontament entre el govern de Francisco Camps -qui ha apel•lat contínuament a "l'agressió externa a les senyes d'identitat valencianes"- amb el govern central i la Generalitat de Catalunya sembla que ha estat decisiu en el reviscolament del blaverisme.

Pugna del PP amb CV

Però tot i les crides evidents a la mobilització pel sentiment valencià "agredit", la Generalitat Valenciana i el Partit Popular no van donar ahir suport a la marxa de García Sentandreu i fins i tot van intentar frenar-la animant els seus votants a no assistir-hi. En la seva pugna amb Coalición Valenciana per capitalitzar el moviment blaver, el PP no descarta convocar-ne una altra després del 13 de desembre, dia de presentació del memoràndum sobre les llengües cooficials a la Unió Europea per part del govern espanyol. Mentrestant, el govern valencià ha llançat un manifest des de la Fundació Manuel Brosseta "en defensa de l'idioma" per implicar la societat civil, al qual ja s'han sumat les organitzacions empresarials i totes les institucions governades pel PP.

Com podeu comprovar, ad este es el talant dels democratics, progresistes, d’esquerres i republicans i sobre tot tolerants d’ERC, aquells que volen per les bones com per les males fer-mos esclaus de la seua follia. Que Deu mos ajude i mosatros ho consigam de lliurar-nos d’estos dimonis, perque dimoni ya ne tenim uno en l’infern ( encara que a lo millor es tambe catala, mai se sap )

Per a concloure, al principi del tot i com a titul d’este articul, he ficat en interrogacio Exit del Valencianisme, per si algu dubtava del mateix, del poble Valencià, de la seua força i dels seus sentiments i com es evident no mos podem equivocar, perque el Poble Valencià, sap lo que va ser, lo que es i a on està, sap el lloc que li correspon per historia, cultura , llengua i lliteratura i per damunt de tot, crec de veritat que sabem lo que volem ser des d'ad este mateix moment (des d'el mateix dia 27 de novembre) en el que lo poble valencià se va donar conte de que es mes fort quan mes l’ofeguen i el volen humiliar tots els poder factics de l’entramat politic d’esta Espanya sense cap escrupul, des d'una Catalunya imperialista i absorvidora i des d'un govern valencià indolent i venunt. El dia 27 de novembre, ha segut el punt d’inflexio entre lo poble valencià i del govern autonomic de la nostra Generalitat, perque la gent ha pogut comprovar, com yo, que estem a soles en la nostra lluita i el govern que no mos pararan, tenint-mos, ara si crec yo: POR. Tots mos preguntarem el dia 27 ¿A on estava el nostre president de la Generalitat, a on estava la nostra Alcaldesa, a on estava el conseller de Cultura Font de Mora, a on estava la AVLL -presidenta i menbres de la mateixa- , a on estaven els fariseus de Joan Ignaci Pla, Joan Ribo, etc, etc?. No ni havia ningu, pero ningu i yo dic que ni falta que mos fa. Pero lo ben cert es que d’interrogant, cap ninguna, tot lo contrari ¡EXIT DEL VALENCIANISME! total i absolut i en canvi sense cap dubte com en lo titul de l’articul: ¡VERGONYA DE GOVERN QUE SE DIU VALENCIÀ ! Pura i dolorosa vergonya, pero aclaridora realitat per a saber en qui se juem lo nostre futur com a poble diferenciat i diferenciador a la vegada que hem demostrat en pau i civisme els nostres desijos, fent saber a tot lo mon, que en cada u de mosatros, en cada anima d’u valencia, n'hi ha i portem ¡UN PALLETER!

En la meua Patria Valenciana

29 de novembre de 2004.