Fa uns dies vaig conseguir en un video club una pelicula que se dia “La fuga de Logan”. Tractava d'un mon feliç en el que tot lo mon tenía tot lo que volia, pero evidentment, tenía que pagar un preu: “La llibertat individual de les persones”. Tot lo que feyen estava vigilat i controlat i el “mon ideal” a on vivien estava ple de camares de televisio que controlaven tots els seus moviments sense que ells se donaren conter.

Vist aixina, tot aixo mos pareix de ciencia ficcio, pero no estem tan llunt com mos puga pareixer. En la actualitat, els nostres ordenadors estan recibint constantment multitut d'atacs de programes que pretenen espiar-mos, controlar-mos i enganyar-mos.

En tots estos programes rodant pel mon, el coneiximent de lo que pretenen i com funcionen es essencial per conseguir defendre's d'ells tan a nivell individual com en les nostres empreses.

Ad este tipo de programes, els anglesos l'hi diuen “malware” i encara que mos puguen creure que no son tant roïns com pareixen, el control de la informacio, hui en dia, es una de les coses que mes diners pot donar. Els podem dividir en 3 tipos diferents de malware segons la terminologia anglesa:

Hoaxes: que lo que pretenen es que tinga que fer algo que gaste temps i recursos. Per eixemple si recibix un e-mail dient-li que ha guanyat un premi i que per a conseguir-lo te que respondre ad eixe e-mail, possiblement estiga davant d'un de estos mensages “malware”.

Pishing: s'ha fet molt popular en els ultims anys gracies a l'universalisacio del e-mail i s'envie de forma aleatoria a usuaris potencials d'un domini, demanant ad eixe usuari que suministre informacio personal sensible, com la identificacio per accedir al conter corrent. Encara que este tipo de mensages no son maliciosos per si mateixos, l'informacio suministrada per un usuari descuidat com el numero de conter o el de tarjeta de credit pot ser utilisada de forma molt roïna. Es tal el mal que podent fer que les ultimes versions de navegadors d'internet que estan a punt d'apareixer com Firefox 2 o Internet Explorer 7, porten integrats detectors de este tipo de ueps o mensages.

“Spam”: El spam es hui en dia un dels creadors de mes mals de caps per a les empreses. La recepcio d'e-mails no solicitats que fan propaganda de productes o servicis, cosumixen millons d'euros en recursos informatics cada dia, tant pel consum de disc i ample de banda que fan, com pel software que hem d'instalar en els nostres ordenadors per a desfer-se d'ell. L'unica bona noticia, es que el spam no pot fer mal al nostre ordenador, sino que simplement mos fa perdre el temps llegint un e-mail que no voliem rebre.

I al final de tot tenim el software espia o “Spyware” que lo que realment fa es espiar els nostres habits de conducta quant naveguem per Internet per tal de enviar-li eixa informacio ad una empresa que mos “atacara” en propaganda personalisada dirigida a les nostres preferencies.

Realment que l'espien a u no te per que ser roïn sempre que no tingues res que amagar, pero que lo que realment estiguen fent es convertint-te en un conillet d'indies de les multinacionals de la publicitat.

Ademes, cada vegada fem mes coses a traves de la ret, controlem els nostres conters bancaris, fem compres, mos comuniquem en atres persones. I podem caure en l'erro de la confiança, sense saber que tot lo que fem en el nostre ordenador pot estar vigilat per un tercer.

Per sort per als usuaris de Linux, la majoria del software espia, esta desenrollat per a utilisar forats de seguritat de Windows i software relacionat. Perxo, les empreses i particulars que utilisem un ordenador en este tipo de sistema operatiu, deuen de dispondre de software especialisat per a evitar als “espies”.

En fi, un peix que se menge la coa: Necessitem un software que espie el software espia. Els meus amics tenen rao, quant diuen que este mont de l'informatica es un mon que no l'ente ningu.