PER A COMENÇAR: EL CATALA CONVERGENT

Per molt que el PSOE fa uns anys diguera lo contrari; per molt que el PP en l'actualitat diga lo contrari, la veritat es que en les universitats valencianes, en les escoles i en els instituts s'està donant catala -aquells que encara es resistixen a admetre-ho a soles demostren a quin nivell d'inocencia es troben respecte a la realitat de la problematica valencià/catala-. Un catala molt sui generis, si voleu, pero ya està be d'enganyar a la gent i d'encabotar-se en seguir vivint en els nuvols: catala; catala convergent que es diu. Catala convergent es aquella varietat del catala estandar (="normalitzat", valencià "normalitzat") que es identica o similar al que es dona en els mijos de comunicacio i en els centres escolars en Valencia, Catalunya i les Balears. Es tracta de la norma "compartida" i promocionada de tal forma que en cada lloc, per la "bona voluntat" dels educadors, no s'aplega a qüestionar.

Pero no es tracta a soles del sistema ortografic. En cadascun dels territoris dels "Països Catalans" s'introduixen formes mes propies dels atres, de manera que no resulta estranya la paraula "chicotet" en Mallorca, en Valencia ya es coneix la forma "sortir" i en Catalunya admeten la forma simple del preterit perfecte ("ani", "canti", vingui"...) . Aixo vol dir que en uns anys l'aportacio dels distints territoris sera tal que nos coneixerem molt mes de lo que nos pensem. Es un proces que va des de la diversitat cap a la convergencia (i unio). ¿L'objectiu? Evidentment, unificar el sistema ortografic, despres el morfologic, despres el lexic, despres la cultura, despres l'historia, despres... el futur, el territori, la nacio.

Per molt que diguera el PSOE en campanya electoral que defenia la singularitat del poble valencià (evidentment, evitaven en tot moment l'adjectiu "catala") i per molt que el PP diguera lo mateix en les mateixes circumstancies (evitant igualment l'adjectiu referit), el resultat ha segut tambe el mateix: quan aplegaren al poder (els dos han tengut l'oportunitat de demostrar la seua autentica politica llingüistica), els primers impongueren la normativa catalanisadora (la convergent que vos dia) fent-li el joc als interessos particulars d'uns quants autodenominats "cientifics" de l'universitat -que no entenc molt be per que tenen tanta por a comportar-se com a autentics cientifics i ensenyar la veritat o, per lo manco, ensenyar com toca: sense amagar les coses, sense mediatisar-les, donant opcio a la llibertat de criteris i a la llibertat de triar-, fent-li el joc a la dreta catalana, fent-li el joc als sectors radicals catalanistes i fent-li la girada a tots aquells que tenen interessos economics en el proyecte (que en son molts). El s segons, el PP, han mantengut la mateixa politica llingüistica, servint novament als mateixos interessos (i, no obstant, juren i perjuren els responsables que defenen la llengua valenciana per damunt de tot. ¿Com es possible que li tinguen tanta por a Catalunya?, ¿com es permet que un govern autonom estiga tan condicionat per la voluntat d'un atre?, ¿com li tenen tanta por a quatre -o quatremil, em dona igual- catalofilohisterics?).

PRIMER OBJECTIU: LA CONFUSIO.

Tant els primers com els segons han enganyat a la gent (i enlerta: aixo te un preu), colaborant els dos en la consecucio d'un dels principals o, millor dit, primerencs objectius del catalanisme: provocar la confusio entre la poblacio, confusio respecte a la seua propia llengua. Es tracta del primer pas. Hui per hui, ¡quanta gent hi ha -valenciaparlant i, naturalment, castellaparlant- que dubta de lo que parla, que no sap en certea si lo que parla es correcte o si es valencià o si es catala!; no es dona conte de la vertiginosa introduccio de catalanismes en el seu lexic comu, inclus acaba utilisant formes que mai havia utilisat i, no obstant, en l'absoluta conviccio de que son correctes o -pijor- de que les ha utilisades tota la vida. El catalanisme es com el cancer, que apareix en una part del cos sense donar-se u conte, enganyant a les celules propies, es propaga per l'organisme en una facilitat espantosa i despres produix metastasis, contagiant a unes atres parts, que acaben tambe condenades... I tot aixo en silenci, sense avisar -es mes: a voltes com una reaccio benigna-. Aço es molt greu, senyors cientifics, senyors filolecs, senyors politics... Creada la confusio entre la gent, el següent pas des del poder consistix en "aclarir-li" el dubte: yo et mostrare la veritat, yo -i a soles yo- conec el cami (Yo soc la veritat i la vida...).

Per aixo, insistixc en la gravetat de l'assunt; perque, mentres els politics que diuen defendre el valencià (que no pot ser una atra cosa que la llengua valenciana per moltes sentencies que es dicten en sentit contrari) actuen en una absoluta indecisio o indefinicio, els "filolecs" s'encarreguen d'anar fent cami "ensenyant" qué es aixo del "valencià" o, millor dit, de la "nostra llengua".

En a soles una o dos generacions mes, l'autentic valencià, la llengua valenciana que tots entenem, estara tan disolt en el catala que ya sera impossible, certament, distinguir una cosa de l'atra i ni a penes hi haura diferencies "dialectals" dins dels "Països catalans" (sobre tot, en la llengua escrita que es la que documentalment pesa mes). I ya s'haura acabat tot: la llengua valenciana, definitivament, haura mort. Ya podran els politics i els "cientifics" dormir mes tranquils i estar satisfets d'haver assessinat una llengua. Una cosa: si, segons diuen, tan correcte es "este" i "aci" o "chicotet" com "aquest" i "aqui" o "petit", ¿per que trien sistematicament les segones formes?, ¿no s'està contribuint en aixo a la desaparicio de les peculiaritats valencianes? (perque es que resulta que les primeres son valencianes i les ultimes catalanes). Puix ahi vaig: ¿encara no està clara l'intencio?, ¿encara hi ha qui creu en la "inocencia" de l'universitat i mes?. I no tot acaba ahi: enlerta que, com ya he dit, despres -¿o ya?- ve la cultura, l'historia, el territori.