Vaig a inaugurar els articuls d'informatica i tecnologia d'una forma politicament incorrecta, en un tema molt candent com es el nomenat, “pirateig”.

L'industria de continguts o multimedia es un animal d'una voracitat inacabable. Imaginem-nos una situacio molt normal: anem ad una tenda a comprar-mos una pelicula DVD. Tenim triat el titul, preparats els diners, el nostre cor va a cent per hora, quan pensem en que pronte vorem la pelicula. Tornem a casa, obrim la caixa, i posem la pelicula en el reproductor DVD. Una vegada l'hem vist la guardem en una estanteria. Imaginem tame que al sendema, trobem el disc tirat a terra, tot chafat i rallat perque els nostres fills s'han dedicat a jugar en ell. Diners tirats pel balco.

Si tenim un DVD i se trenque, l'industria mos diu que tenim que comprar un atre ya que no tenim dret a copiar el contingut en un atre soport de seguritat. Per lo tant, lo realment important pareix ser que es el soport dels continguts multimedia.

Pero, si comprem una canço via una tenda online i la descarreguem des d'Internet en el nostre ordenador, l'industria mos diu que lo important es el contingut i per lo tant no mos permitix guardar la canço en un soport distint al que la hem descarregat.

Aclarim-nos. ¿Lo important es el contingut o el soport?. Yo vos donare la resposta. Lo important son els diners.

Un atre dia, parlarém d'un atre abus: el canon de la SGAE. Est impost, pose un impost especial als soports digitals com un CD-ROM o DVD. L'excusa es que servixen per piratejar musica i pelicules. Aixo es com si tinguera que pagar un centim per cada fulla de paper que compre, perque les puc gastar per copiar llibres o si al comprar un coche me feren pagar 1000 € a conter de les possibles multes que me puguen posar.

¿A on està la presuncio d'inocencia? He de dir que no estic en absolut d'acòrt en la pirateria, pero tampoc estic d'acòrt en l'enorme abus que l'industria i els “lobbies” estan fent ab els usuaris. No vullc que em tracten com un criminal sense ser-lo. No m'agrade que em prenguen el pel. Mos fan creure que mosatros, els usuaris, sempre som els roïns i que intentem sempre furtar les seues “pauperrimes bojaques”.

La situacio es tant desesperançadora que la copia de seguritat privada es una cosa imprescindible. En fi, hem gastat uns quants euros per tindre un producte i volem protegir-mos contra el que se faça mal be. Si aixo no ho podem fer, algo no funciona be. La solucio ad este problema l'han donat algunes empreses de software polaques. Despres de registrar el producte, mos donen una garantia vital per els discs. Si els soports es trenquen, el distribuïdor mos n'envie uns nous. Senzill i eficaç. “Juego limpio” ab el consumidor. Que llastima que tot lo mon no faça lo mateix. ¿Per qué? Per lo de sempre, de nou els diners. I n'hi ha que dir que se tracta dels nostres diners.