Anem a situarse: son les huit de la vesprada (A poqueta nit, per als romantics) passejant per les rodalies de l’antic poble de Campanar, la gent aprofita la fugida diaria del nostre amic Sol per a donar-li solta al gosset, que tambe te dret l’animalet. Alguns roglets de veïns en contertuians de guardia, que per algo estem en estiu i fins al millor dels oradors fa mutis pel foro per a relaixar la llengua criticona. A qui li toca li toca i no es pot deixar el puesto sense servici com si fora un redoli de l’Albufera.

Es bon moment per a baixar el fem i, com la veterana Amparito porta mes de setanta anys de modernitat, pensa tambe fer us del contenidor del paper, rar es el dia que no baixa la bosseta del Mercadona pleneta de propaganda. Ya podria tindre mes d’un jove la consciencia ecologista de la moderadora del grup. Ella no porta pegatines ni bobades d’eixes que li taquen la rebequeta de ganchillo, ni es vegetariana (Ya li retalla prou la dieta el mege del carrer Alboraya) i per supost, les sabates de pell, que ya coneixia l’animalet el seu paper en este Mon, que sempre han d'haver heroes i ben aprofitada que estaria la seua funda i cuidadeta a base de be. Amparito es conscient que el seu netet ya tindra prou problemes com per a que nosatres acabem en els seus recursos naturals.

Pero Amparito al girar el canto, no troba el “cachumbo del fem” (Com ella li diu) al que li rendia conters casi a diari. Per uns segons tremola per la velocitat del pas del temps que va directe al seu cervell i que li fa impossible recordar el cami al contenidor, pero no, es el contenidor el que no esta.

Sort que en eixe moment passa Pepet, el veï del tercer, eixe que coneix des de que va naixer, que porta eixe monyo tan desastrat i que a lo pijor es un poquet raret per l’aret que adorna la seua generossa orella.

- ¡No dona, no! (Li diu el hippy), lo que passa es que ara han ficat uns contenidors nous de lo mes asseats, el problema es que estan un poquet mes cap alla. Son mes grans, aixina es que, com es normal, han llevat uns quants dels antics.

Amparito fica cara d’estrany i se’n va en busca del contenidor nou tan asseat.

No tarda molt en reconeixer algo nou en l’acera. Una bona montonada de bosses de fem apilades al costat d’un monstruo quadrat de color gris. Amparito espigola l’artefacte fins a deduir que la barreta esta que està aci avall te que ser per obrir l’artefacte en qüestio, segur que l’invent es del mateix sabut que fabricà el poal del fem de sa casa. El sistema es el mateix pero en una diferencia, el de sa casa pot obrir-ho sense problemes i este fa mes de vint anys que no haguera tingut bemols a fer-ho. Despres veu que no es l’unica que no pot, ya que al conseguir-ho comprova que esta buit.

La bosseta del paper, com sempre, la te que deixar al costat de les moltes caixes de carto que estan rodejant el contenidor blau. Com sempre, esta plenet. No recorda vore-lo sense res. Pero tots els dies veu les mateixes caixes. ¿No sera que no lo buiden?.Amparito es desconfida per naturalea.

Enfila el cami de sa casa, que hui no te ganes de charreta. Aprofita per a preparar la pregunteta que llançara dema als contertulians per a trencar l’inexistent gel: “Si algo funciona ¿Per a que canviar?”. Amparito es una eminencia.

Estos dies tenim els carrers del Cap i Casal plenets d’Amparitos, gent que no esta molt d’acort en els canvis fets. Es de llogica que si es fa una inversio important en esta materia, siga per a be pero crec que no ha segut aixina.

¿Qué es millor, reduir el numero de contenidors o millorar la freqüencia en la recollida?, ¿Ficar moles antiestetiques o fer mes amable la visio?, ¿Acondicionar llocs apropiats en l’asfalt o en l’acera?, ¿Ficar pedalets de Sanson o sistemes mes accessibles?.

I que passa en el reciclage. ¿Fem excursions en busca del contenidor perdut o aumentem el numero?, ¿Fem montanyes de bosses de vidre o paper per a que el gosset jugue i ho escampe tot?, ¿Li fiquem nom a la caixa que porta tants dies en nosatres?, ¿Es fiquem la pegatineta de “Nuclear, no gracies” (Que es mes comodo que no separar tot en vint bossetes ) i aixina ya tenim el cupo de progre-ecologisme fet?

¿No serà mes rendable millorar lo que ya tenim i no fer la “Revolucio del fem”?. Tot es mes facil de lo que nos volen fer creure.